dilluns, 1 de febrer del 2010

L'Ordiguer i el Cristall, accessibles, belles i frequentades...

...però dissabte hi erem sols; totes les altres cordades es dirigien cap a l'Amagada.
 
 
Dies freds i ventosos. El cel avisa.

La idea inicial era anar a buscar una canal assequible al Ticó, on amb la presència de poques cordades, poguessim iniciar els companys. L'absència de traça cap al collet del Ticó i ningú a l'Ordiguer ens decanta cap a aquesta, més propera.

Roca de l'Ordiguer i la canal del mateix nom a la dreta.
L'Albert, l'Oriol, el David i la Marie. Enfilem la canal.

El fort vent diposita constantment neu al fons de la canal. La neu que no s'hi reté formant plaques, s'escorre canal avall formant un riu de neu en els resalts, donant la sensació d'ascendir per una cascada de neu. La prudència obliga a defugir les acumulacions, sobretot a la baixada.

La variant Est està formada, amb glaç. Avui toca la normal però.

En els ressalts de la meitat inicial de la canal, el vent, quan rebufa a sota, aixeca la neu que flueix avall, donant lloc a uns remolins que en travessar-los emblanquinen i ho glacen tot.

Última canaleta i sortida directa al cim, amb cornisa a la dreta.

Des del capdemunt de la serra impresionen els profunds talls de la vertical cara nord...

...contrast absolut amb l'arrodoniment de la carena.

El descens pel Cristall és plaent fins al capdevall, on l'últim ressalt sempre fa arrepentir de no haver pres la canaleta est que baixa integrament i directa per neu.

Retornem al Prat de Cadí satisfets d'una activitat que tot i ser repetitiva per a alguns sempre dona satisfaccions, i sobretot ofereix una complerta visió de les ascensions hivernals als que s'inicien.

A la tarda el temps canvia i comença a nevar.

El cel s'asserena després de la nevada; la nit serà molt freda a les tendes; es glaça l'aigua de les cantimplores.


L'endemà els companys van a fer l'Amagada.
Jo em quedaré a fer quatre fotos per Estana.

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Que ferm és el Cadí! una sortida tranquila de tan en tan va bé no?
Ha de nevar més i ventar menys que les carenes són ben pelades!!

Jesús Alejandre ha dit...

és un plaer visitar la Nimfa. saps treure bon partit dels contrastos de colors i llums. la millor per mi, ja de baixada i el sol a l'esquena. ofereix bellesa, pau i confort d'una tornada harmoniosa.
jesús

Unknown ha dit...

Ei Sergi,
què guapes les fotos, al final vau tenir més sol que nosaltres i tot, jeje! I jo pensava que la nevada us colgaria com a mínim fins a la cintura.
Salut i bones sortides