diumenge, 24 de gener de 2010

Puig Peric: una cara nord poc coneguda

Dissabte, quasi a les 9 del matí, certament tard, sortim de l'aparcament de l'estació d'esquí de Formigueres, amunt amb esquis per la clariana que deixa al bosc l'antic telesquí, en direcció oest, cap a la carena de la Serra de Mauri.
A aquesta hora l'estació obre i els sons de la 'civilització' ens acompanyaran durant l'ascens.

 
La neu dintre el bosc és l'acumulada dies enrera pels forts vents, com ho serà la que trobarem entorn els estanys i a la canal.



Seguim un itinerari marcat per companys que ens precedeixen, arran de carena i en paral·lel però separats de la pista d'esquí, cosa que ens dona una certa intimitat en termes excursioniestes respecte dels esquiadors.


 

 
Des de la Serra de Mauri es divisa sempre el massís del Carlit i al fons el massís del Puigmal, amb l'inequívoc circ de Cambredase.


 

La carena de Mauri comença a oferir una perspectiva complerta del circ que formen els Perics.
Sembla a prop però hi ha un troç...


El Petit Peric i el Puig Peric, i a la imatge de la dreta el Canigó.


 

La zona dels estanys de Camporells és massa planera per a gaudir dels esquis al màxim, però sense cap dubte, aquests son el millor mitjà per desplaçar-s'hi.

 

Al peu ja de la cara nord del Puig Peric, deixarem els esquis quan la pendent ens dificultin la progressió, tot i que trobem dos excursionistes que han ascendit i descendit íntegramnet la canal nord amb els esquís als peus.


 

Canviem esquís i pals per grampons i piolets i ens enfilem cap a la dreta de la canal Nord, on unes roques marquen clarament una altra canal més a l'oest.
Ens hi aventurem. La neu és pesada i fonda a estones; quan el primer esbufega més del compte el segón passa al davant, i així anem progressant i guanyant alçada.
Trobem un parell de ressalts complertament coberts per la gruixuda capa de neu; les roques treuen el cap i el poc glaç que hi ha a sobre permet clavar i superar-les còmodament.



La canal es divideix novament ja prop de la carena. Prenem el brancal de la dreta, que s'ens mostra continu, empinat i estret, i que finalitza al costat d'una prominent agulla al nord del cim. Arribem així a la carena, prop del cim. Passem de llarg la canal Nord, per la qual baixarem, i arribem al punt culminant de la muntanya.


 
El Puig de La Portella Gran tanca el circ per l'oest; la seva cara sud te una gran acumulació de neu.

 
Mapes de l'itinerari seguit, obtinguts de www.geoportail.fr



6 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

bona ascensió sí senyor, ben Alpina!
llàstima de no poder baixar amb els esquís als peus no?

Anònim ha dit...

M'encanten aquests itineraris d'aventura solitària!

Isaac

Javi ha dit...

Si senyor!!!!! molt bona romàntica fora d'embussos i soroll. Tinc ganes d'aquestes... Apa a fer rodar l'imaginació!

lluís ha dit...

Sempre m´ha agradat el caràcter paradoxal del Circ de Camporells, desolat i acollidor alhora, i quan bufa fort el vent agafa un aspecte antàrtic.
Quina inclinació i amplada té la canal nord més o menys?
Com sempre belles fotos!

SergiC ha dit...

Gràcies, companys.
La canal Nord (per la qual vàrem baixar) és prou ample per a esquiar-hi, de fet és bastant ample. Deu tenir uns 45º com a màxim.
Això si: cal tenir un bon nivell d'esquí i fortalesa de cames, i per arribar a baix rebentats vàrem preferir fer-ho a peu i deixar els esquís a la bifurcació de canals.
Mentre aproximavem baixaven dos individus que l'havien esquiat.

en Girbén ha dit...

Resulta ben elegant l'elecció del B&N, atorga a les imatges un aire clàssic, intemporal.
El meu primer Peric també va ser amb neu -sense esquis- i en B&N (per necessitat si en fa més de 35 anys!). Del cim vam seguir, a plena cresta, la marató fins la Portella de la Grava on vam bivaquejar.
L'excursió va acabar, dos dies més tard, arribant rendits a l'estació de Puigcerdà.