dissabte, 14 d’agost de 2010

Matinals estiuenques: les Fogueroses i el Marquet de les Roques

Val la pena esperar que passin les calorades i aprofitar els dies més rúfols per caminar, tot i que de vegades això es paga amb una bona mullena.
Que diferent que és l'entorn mediterrani quan la vegetació és ben molla: els alzinars aparenten selves, els barrancs rellisquen i es fan impenetrables, i els matollars més secs regalimen aigua.

Ja vaig accedir a ponent de la Carena del Pagès el diumenge passat, pujant pel sempre agradable Revolt de la Guineu i baixant per la Carena dels Ginebres, indrets que amaguen les millors rouredes de Sant Llorenç.

Aquell dia vaig recórrer de nord a sud la punta del Paller, la Roca Encavalcada i els corriols que més al sud arriben a la Font Flàvia, que sempre raja. El contrast de temperatura, de bon matí, entre els vessants de les rouredes a ponent, freda a les fondalades, i els roquissars de llevant exposats al primer sol, on tot i l'alçada hi feia força calor, es fa patent fent la travessa en aquest sentit.

El Montcau amb les Fogueroses a sota; l'ombrívol camí de la Carena del Pagès.

La Roca Encavalcada.

El divendres, novament decideixo aproximar-me a l'entorn de Les Fogueroses, però aquest cop des de baix, des de la curiosa edificació del Marquet de la Roca, a la vall d'Horta (Sant Llorenç Savall).

El Marquet de La Roca.

I dic entorn, per que, pròpiament per les Fogueroses, mena de circ que forma la cinglera al capdemunt de la canal del Sengral, no hi passo.
Des de l'aparcament que han habilitat en front del Marquet de la Roca, agafo una pista que no s'utilitza i que ressegueix en sentit ascendent el torrent del mateix nom. A l'inici hi ha un antic forn semi-soterrat. La pista esdevé corriol, i s'enfila fins el coll Gavatx, amb Roca Mur i la Maquina de Tren a la meva esquerra.

Carenejant una mica, de seguida hi ha una bifurcació, que a l'esquerra ressegueix ini-cialment el cingle i s'introdueix a la Canal de la Revella.
El camí deuria tenir la seva importància en el passat, doncs els revolts hi sin ben marcats, amb murs per a contenir-los, formant suaus marrades que procuren el mínim pendent. Actualment poca gent hi passa; m'ha anat be portar les tisores d'esporgar.

Canal de la Revella i la Morella a l'esquerra.


Assoleixo un coll sobre la cinglera; ja soc dalt. A l'esquerra i a escassos metres arribo al capdamunt de la Morella.
Torno enrere, deixo a la dreta el camí pel que he pujat i continuo cap a l'oest pel desdibuixat corriol.  En un moment donat entro en un atapeït alzinar i ascendeixo una petita canal cap al nord, sempre situat sobre el nivell de la cinglera superior, i passo pel costat de la roca encavalcada fins l'agulla del Paller. Aquest tram ja l'havia fet a l'invers el diumenge passat, desviant-me cap a la Font Flàvia abans d'arribar a La Morella.

Des dela Punta, del Paller vista al nord i al sud.

A l'esquerra, abans de l'agulla del Paller, un corriol descendeix per una canal i flanqueja per Les Fogueroses: queda pendent per a un altre dia.

Torno enrere i trenco a la dreta el primer camí que em conduirà al camí principal de la Carena del Pagès, el qual prenc al nord cap al Coll d'Eres per baixar per la canal de Lord cap al Marquet de La Roca.


En vermell l'itinerari l'itinerari de diumenge 8; en blau el de divendres 13.
Mapa del CET.

5 comentaris:

en Girbén ha dit...

Ai1 I quin atac d'enyor!
Durant deu anys vaig tenir casa al caire de la Vall d'Horta i aquest era el meu territori de cada dia. La d'ascensions compromeses que vaig fer-hi...
Recomano la travessa S-N dels Emprius (la travessa de la Roca Mur fa por de trencada), el clàssic Cavall de la Vall, l'aresta S de la Morella, totes les Fogaroses sobretot l'assequible Paller... els 400 m de la directa al Montcau des de la Font del LLor... Sí, ja sé que escalar està regulat; millor serà callar.

SergiC ha dit...

Doncs no escalarem; callarem i gimparem.
Tinc un amic que ben segur que te alguna ressenya de la zona.
Ja és frustrant arribar a peu del Paller i no dur las gats a sobre per enfilar-s'hi. Els Emprius els vaig recorrer poc després de l'incendi, però no deixen de tenir el seu encant.

en Girbén ha dit...

Que quedi entre nosaltres, Sergi, la cosa grossa del sector és la directa del Montcau; una ascensió amb tots els ets i uts.
Cal enfilar-se per la llera de blocs que arriba a la Font del Llor amunt, superar quatre ressalts de III, IV, i V sostingut, fins arribar a les codines cimals. Aquí ja és qüestió de cadascú. Per superar el capciró del cim a pel (com va ser la norma de les no sé quantes repeticions) cal entregar-se a la muntanya.

SergiC ha dit...

Molt suggerent lo d'entregar-se a la muntanya i molt inquietant lo de 'a pel'.
Gràcies per aquesta furtiva ressenya, que, no pateixis, quedarà entre nosaltres.
La setmana entrant començaré a indagar el tema entre els experts de Terrassa.

Jaume_b ha dit...

Algunes de les vies que comenta en Girbén les he fet (Emprius, Paller, abans de que les "regulessin")
desconeixia aquesta via del Moncau, però si que vaig pujar amb l'Amadeu a un parell de vies als Cortins, que em sembla que eren seves (també abans de que les "regulessin").
Si vols mes informació et passaré el mail dels germans Massó i, si el trobo, el de l'Amadeu.