Val de Toran: per les carenes de Canejan

Aquests mesos de tardor, la part baixa de la Val de Toran mostra la cara més amable de la vall, doncs, mentre a les parts altes la neu humida ja és present, a cotes mitges encara trobem els arbres caducifòlis amb les fulles acolorides i l'herba assecant-se lentament. 
La tardor va descendint de cota, i darrera seu l'hivern.

Refugi d'Era Honeria i nucli de Porcingles.

Des d'Era Honeria, imprescindible guia en mà, per anar depressa caminem per carretera (quasi pista, de fet) fins a Porcingles. Després de creuar cap a l'oest aquest modest nucli de bordes, amb alguna casa encara habitada, prenem el preciós Camin dera Cau, planer, fresat i ben estassat, que marcat com a gr211, es dirigeix a Canejan.

Arribats a un barranc que ratlla aquest vessant, a plena vista i poc abans de Canejan, iniciem l'ascens pel Camín dera Grauera, estassat també però ple d'hebra, i que de marrada en marrada guanya el desnivell fins la cabana de Cap des Malhs.


El terreny és ple de falgueres i matolls que ofeguen l'herba, amb arbres esparsos i restes de bordes al nucli de Campespin, a mig camí.

Tic d'Ermer rera els pendents que cauen a Porcingles; últimes bordes de Campespin.

Des de la cabana, oberta i útil per a pernoctar-hi dues o tres persones, seguim el camí cap a ponent, en direcció a la Hònt Herèda.


Poc abans d'arribar-hi, en un torrent on hi ha una surgència d'aigua anònima, ascendim pel mig de la magestuosa i tètrica avetosa fins els Plans de Losars, sense assolir-ne pròpiament el cim, Dossau del mateix nom.

Plans de Losars, al capdemunt de la carena, frontera de què?

Som a l'amable carena que tanca la Val de Toran al nord, en una de les seves últimes elevacions a l'oest: al nord excelses avetoses, excepció de les quals n'és la que acambem d'ascendir, situada al vessant sud; al sud herbeis i ginestars.
Cap a llevant la carena es va elevant molt suaument, i nosaltres amb ella. Passem pel Tuc de Pan, pel Cap de Canarilhes, a la vertical de Porcingles, i pel Cap dera Potèrla, tots ells suaus elevacions sobre la carena, i estimballs quasi mil metres damunt del fons de la vall cap al sud.

Carena cap a l'est: Plans de Losars; al fons el pic de Sahaja, Tuc deth Plan der Òme, Canaus....

I a llevant la carena s'enfila primer a l'inmediat Tuc de Pan, seguit d'era Pica 250 m més amunt i l'imponent Crabèra-Canejan-Blanc. Al fons el Mauberme és el més nevat, i a la dreta el Tuc d'Ermer  que cau vertical al fons de la vall.

La carena topa amb les estribacions d'Era Pica, cim de 'només' 2000 metres  d'alçada que encapçala la veïna vall de Morars, al nord de Toran (un nou objectiu per fer-hi plans).
En aquest punt ens trobem en el Pas dera Potèrila de Naut (fa uns instants hem passat pel de Baish), on trobem els murs d'una antiga cabana.
Flanquegem pel vessant sud d'Era Pica fins trobar-nos a la vertical del Plan d'Artigabadet, fàcilment identificable per ser l'únic relleu horitzontal en mig de la contínua pendent que cau fins a San Joan de Toran. Descendim directament a l'esmentat pla, per sobre de les restes seques de les falgueres que la tardor ja ha liquidat fins la primavera vinent. Sota el pla, localitzem el corriol que ve de la cabana d'Era Trauèssa, i que baixa al fons de la vall per una costeruda fageda.
El relliscós i empinat corriol acaba intersectant amb el gr 211, que prové de Porcingles i prenem a llevant fins a Sant Joan de Toran. Ja per la carretera, en pocs minuts arribem a Era Honeria.