diumenge, 20 de febrer de 2011

Terestel a la Cara de Mico. Embestits per la pertorbació.

Sense un objectiu clar, a part d'escalar, anem a La Plantació per Gorros, i escalar serà el que menys farem, doncs majorment caminarem.
Tots els factors s'ens giren en contra: no sabem on anem i ens perdem per les selvàtiques espessures de les canals; la via que decidim escalar supera la nostra capacitat; el temps va empitjorant fins que el vent converteix l'espera a la reunió en una tortura i l'escalada en un suplici.
I tot això mentre passejar pels camins continua essent un plaer, aliens a les embestides del vent.

Passat el Gorro Frigi, deixem el camí de Sant Joan i baixem pel costat del Sentinella. Entestats a buscar un pas cap al torrent dels Llorers, ens enmerdem, fins que farts de refregar argelages i de pujar pendents inestables, ens quedem a la base de la Cara de Mico.

Triem la Terestel, doncs la Malgrat tot t'estimo, que és més fàcil, està ocupada en principi (després els escaladors que hi ha aniran a la Xavi Sampietro) i els burins costen de veure; per altre banda, l'esmentada Xavi Sampietro te massa passos d'artificial.

Ombrívol inici del L1 i placa de V+ al L2.

Al primer llarg s'em trenca una presa quan soc a metre i mig del terra, i una altre més amunt: comencem bé. La tirada no passa de IV i arribem a la reunió. A partir d'aquí només anirà de primer l'Àlex (que fa cordada amb la Montse); els V+ de la següent tirada son fins i les assegurances ens semblen una mica lluny.
Després d'una gèlida reunió intermitja al llarg 2, venen un parell de passos que el llibre gradua entre 6a i 6b. De segon tot es pot provar, però acabo agafant la cinta; fred, desentrenament, manca d'agilitat... 

L'Alex i la Montse al L2, i la Sílvia fent de 'tercer'.  

La tercera tirada (quarta per a nosaltres), la fa la Sílvia de primera, que encara no ha obert. És un llarg de IV+, el gaudi del qual està impedit per una ventada que de cop l'agafa a ella escalant i a mi assegurant, tots dos tremolant i desitjant acabar d'una vegada.


Hem patit la combinació de passos durs i fins amb vent i fred, però ho hem passat d'allò més bé rient a les reunions i al cim.

2 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Ep Sergi! tranquil que no ets l'únic que "pringues" jo porto una setmana.... i avui encara ha fet pitjor temps.
A la cara de Mico encara no hi he escalat res, gràcies per presentar aquesta via amb el segell Picazo, s'haurà d'anar a tastar!

SergiC ha dit...

Doncs ves-hi amb caloreta que s'ha de tibar, però tu ho pots fer bé.