'Passeig' a l'Agulla Manolito Garcia

A partir de migdia sembla que no es pot fer altre cosa que passejar, però si el passeig obliga a utilitzar-hi les mans i acaba alçant-se sobre els torrents i els boscos de la regió d'Agulles, el gaudi està asegurat, i el desig per a aquesta muntanya reapareix al cap de temps de no anar-hi.

Aquest itinerari (terme que s'hi escau més que via segons el concepte que majoritàriament s'en té) ascendeix el conjunt d'agulles i contraforts que formen l'Agulla Afortunada i l'Agulla Manolito Garcia, resultant-ne una sèrie de murs, colls i carenes que es van superant i enllaçant.
El resultat és ja el carcterístic de les apertures dels germans Masó.

Els tres primers llargs pugen a la primera agulla, l'Afortunada, essent propiament d'escalada els dos primers, el segon bastant dret i molt ben assegurat.
El tercer llarg puja al cim i baixa a un collet que hi ha al nord, de forma ben curiosa, doncs és el millor lloc on assegurar els segons. Es fa extrany trobar-se de primer amb la corda per dalt, desgrimpant un mur de III+.

Els dos llargs següents ascendeixen la Manolito Garcia, amb un mur a l'inici del primer de tots dos, i un mur en el curt últim llarg.

La tènue llum de la tarda i la caminada per la canal entre l'Ou de Colom i la Bola de la Partió, és un dels alicients de la jornada. Teixos, i aurons enormes la fulla dels quals encatifa el fons de les canals, competeixen en altivesa amb les agulles, protagonistes úniques per a aquells que no miren a fons.

Ressenya dels germans Masó.