dilluns, 30 de gener del 2012

Canal Gigolo a la Cambra d'Ase

Els gossos pugen canals?


Un simpàtic gos s'ens apropa a l'aparcament d'Eina, on comencem a caminar, i ve amb nosaltres pistes amunt fins al Pla de Cambre d'Ase, final de l'estació d'esquí. Allà s'en va amb un muntanyenc solitari que va a la Vermicelle. Serà seu?
Ja a la pala prèvia a l'entrada de la canal, reapareix el gos, tot content i ve amb nosaltres, tot i que intentem fer-lo fòra. 'Al primer ressalt no pujarà i marxarà', pensem.



Una fina capa de cinc centímetres cubreix l'endurida neu vella, glaç moltes vegades, però l'animal hi tracciona perfectament. Fins i tot supera els ressalts de roca coberta per la fina capa de neu, i tornem a provar de foragitar-lo. No hi ha manera.

La canal s'obre després dels primers ressalts, fàcils i amb bastanta neu, i en un característic replà a tocar de paret despleguem cordes per a afrontar la sortida, sense cornisa però amb alguns ressalts de roca a la vista que ens faran apretar.

Evidentment el gos no pujarà per aquí. La seva presència em genera neguit i preocupació; no sabem si serà capaç de baixar per allà on ha pujat i en sortir de la canal truquem als gendarmes de muntanya per a avisar-los. Ens diuen que ja saben de qui és i que ja veuran què hi poden fer. Ens plantegem de lligar-li i treure'l d'allà, però és un retriever de 50 kg que no sabem ni per on agafar-lo.

Nosaltres ens hem de concentrar a superar el final de la canal, amb uns trams de neu molt vertical i dura que permeten pujar a piolet tracció, i amb afloraments rocosos que aprofitem per a protegir la progressió amb tascons i aliens.


Com que portem cordes de 50 m hem de fer una reunió intermitga. Resta el ressalt de sortida que el farem per una curta xemeneia de roca amb restes de la cornisa a sobre, que son un plaer de punxar amb els piolets per tibar i sortir.


Entre les nubolades de la nevada d'aquesta nit i de les tempestes que afectaran en breu els voltants, saludem les cordades de francesos que han pujat l'Eclair, i alguns que venen caminant de la Torre d'Eina.

Baixem per la canal central. Som els últims.


Haurà baixat el gos?

9 comentaris:

en Girbén ha dit...

Conta la llegenda que el gos del refugi Estasen era ben capaç de fer vies com la Grallera. Al meu enyorat Dru li entusiasmava deixar-se lliscar per canals de neu dura...
De totes maneres el que cal és recomanar una visita a http://www.ruffwear.com/
on trobaràs des d'arnesos a botetes amb grampons, de tot pel gos muntanyenc.

Jaumegrimp ha dit...

Renoi amb el gos! sembla mentida on es fiquen! es veu ferm el corredor i les condicions ben Alpines, enhorabona.

Santi ha dit...

Es veu que aquesta canal te un "efecte crida" pels gossos. Recordo, no fa molts anys, el susto que em vaig emportar al treure el cap per sobre de la cornisa a la sortida del Vermicelle i veure el morro d'un mastí que m ensumava

Santi ha dit...

Upsss, en el comentari anterior on diu Vermicelle ha de dir Gigolo.

Sergi ha dit...

Vistes les aficions canines per a aquestes canals, aquests de ruffwear farien bon negoci a Èina.

Almenys els amos dels gossos podrien deixar-los sortir al carrer ja equipats per si de cas els hem de rescatar.

Bèsties innocents...

silviasipia@hotmail.com ha dit...

Realment es molt trist deixa el gos i no sapiguer com treura'l. Se incapaç de fer res. Un peto

jot's ha dit...

vols dir gossos de més de dues potes, oi?
perquè amb dues potes... alguns sí que pujem.

Borrut ha dit...

Pobre bitxo!!!

Aleix ha dit...

Doncs sí que ens vam ben perdre sí. Ara, mirant altres mapes, hem deduït que el camí fa una ziga-zaga per guanyar alçada i que nosaltres estàvem, com ben bé dius, entre el bosc i l'estimball. A la tercera va a la vençuda diuen!

Per cert, el gos que us va acompanyar no seria en Rufus per casualitat? El vam conèixer al Pedraforca i feia escalada en gel. Potser ha canviat de modalitat!

Salut i ànims que això del fred ja s'acaba!