dimecres, 2 de maig de 2012

Una de les poques esquiades de l'any, al Montmalús.

29 de maig del 2012

M'hi resisteixo tan com puc, la evito, però per a fer una sortida ràpida m'aprofito de que les carreteres andorranes assoleixen tranquilament i sense miraments els 2000 metres d'alçada, i permeten així arribar a la neu sense esforç. És com una via d'escalada sense aproximació...

I és per això que hi van tants esquiadors de muntanya que, com uns quants que vàrem trobar, per a ells l'esquí és una fi en si mateix, i no un medi que facilita l'accés quan la muntanya està nevada. Vet aquí que molts baixaven des del coll del Montmalús sense 'molestar-se' a fer cim; només pretenien el decens.


Tot i ser pont de primer de maig, les estacions d'esquí tancades i una meteorologia purament primaveral foragiten turistes de la muntanya, i Andorra sembla una urbanització fantasma semiabandonada. I no parlem de les estacions d'esquí. 

La bogeria primaveral ha volgut que les precipitacions que ahir eren aigua enllà dels 2500 m, durant la nit fossin neu fins més avall dels 2000, i i el caprici del vent de sud, escalfat pel seu propi fregament amb les muntanyes, fa que la neu sigui més humida en alçada just sota el coll, mentre que a cotes relativament baixes, entorn els 2000 m, es manté pols fins el migdia!

Avui les pistes d'esquí son totes nostres; només alguna moto de neu se sent de lluny de tan en tan. Una munió de gent ,ja sigui amb raquetes o amb esquís, pugem i baixem d'aquesta muntanya, uns per aquesta coma i d'altres per qualsevol de més enllà, fins a coincidir tots a la coma Estremera i al coll. 



El dia comença radiant. Les boires poc a poc aniran evolucionant, i acabarem fent el descens entre escadusseres tempestes de neu granulada.


Entre cops de vent i nubolades assolim el cim amb els crampons als peus, i albirem la vall de la Llosa i les muntanyes que la tanquen formant-hi una mena d'embut cap al sud; allà si que m'hi ve de gust d'anar-hi.
D'Andorra en torno sense la sensació d'haver anat a la muntanya.

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Sergi, estàs a la que salta eh? bona nevada i l'has ben aprofitada.

en Girbén ha dit...

Divendres abans del pont també corríem per Andorra; tan deserta com dius i encara més. Seguint el costum, vam fer-hi nit amb vistes al Coma Pedrosa i ja t'asseguro que, per a qui la busqui, l'esperó dels Malhiverns garanteix una genuïna alta muntanya.

Sergi C ha dit...

És el que toca a la primavera, aprofitar els forats als núbols.
El nom de Malhiverns ja parla per si sol, si mes no dels porosos misteris que infondria aquesta muntanya, més ben dit aquest Forat, als muntanyesos.

edunz ha dit...

andorra valls de grans contradiccions
jo m'hi enfrontava, amb el ferro, l'asfalt, el soroll
però també n'he descobert unes muntanyes i cubetes que es rehivindiquen, amb força, persistens, sobreviuen a tant desori.
Si hi ha llocs que ja han esta vençuts. Però n'hi ha altres que amaguen sensacions autèntiques, sense necessitat de no atrevir-se a mirar enrera. En Girbén n'apunta una que jo ja tinc ullada. T'animo a redescobrir les muntanyes lliures que encara hi són. No tot és perdut. És una banda dels Pirineus fantàstica, si et fixes únicament en com estan conformades les valls, i les muntanyes, encavalcades.