dijous, 2 d’agost de 2012

De paquet a l'Anglada Guillamón, Trompa de l'Elefant

Superats diria jo per aquest itinerari tan lògic, amb la corda pel davant fruïm de l'autèntica escalada montserratina, en aquest Sant Benet que tan poc trepitjo, i és que aquí cal nivell, de grau per a encarar les vies esportives i de valor per a les clàssiques.

L'Edu molt amablement no només puja de primer, si no que ens transmet la seva respectuosa actitud envers la muntanya i la seva història vertical, i que contrasta amb l'ambient que es respira a la contrada, festival d'esportiva i corrua d'escaladors amunt i avall. No hi estic acostumat.

Primer llarg ben curt, només per situar-se a peu de línia. Segon llarg entorn de la fisura que dibuixa el traçat de tota la via, de vegades en diedre i de vegades en placa; reunió en una gran bauma on s'hi pot fer una becaina si cal. Tercer llarg estrella, meitat xemenèia meitat artificial a la quasi desapareguda fisura, que continua la xemenèia. Quart llarg fisura amunt fins a superar el bombo, i després placa de còdols fins el capdemunt de l'agulla, que la Sílvia corona la primera.

Quatre imatges diran la resta.

Diedres i plaques al segón llarg.

Còmoda reunió 2 a la bauma. La xemenèia treu el nas a l'esquerra.

Xemenèia del tercer llarg.

Artificial del tercer llarg.

 Cim.


 

2 comentaris:

josep i laura ha dit...

Eppp, quina bona pinta que fa. M'acabes de donar una magnífica idea per una tarda d'estiu. Me l'havia mirat fa temps, però com passa molts cops la tenia oblidada. Ja fa temps que tenim debilitat per les Anglades, sempre ens sorprenen en positiu!
Felicitats per l'escalada

Sergi C ha dit...

Serà un passeig per vosaltres...
No us deixeu distreure pel circ del voltant, ple a vessar de saltimbanquis.