divendres, 20 de juliol de 2012

Divendres Sant a La Plantació, l'agulla, no el dia.

15 de juliol de 2012


La Plantació és un oasi en mig de Montserrat, enclotat a ponent de Gorros. Després de superar el collet que forma el serrat Superior d'en Muntaner, i que dona pas a la conca del Torrent dels Llorers, l'alzinar es fa dens i la temperatura canvia; penetrem a l'espessorall que entapissa tots els racons entre les agulles d'aquesta zona. Dono per entès que venim del Clot de la Mònica.

Seguint el bon camí que puja cap als Pollegons arribem a les agulles del Porró i dels Estalvis del Porró, del Divendres Sant i del Barretet. Aquest és el sector més occidental de la Plantació i el més obert, amb vistes a ponent. 


Aproximant cap al Divendres Sant ens trobem al peu d'una aresta senzilla amb un peu de via bastant marcat. Gràcies a l'excel·lent llibre del Joan Vidal l'identifiquem com l'Agulla del Capdevall, i l'escalem.

Es tracta d'una aresta d'un sol llarg, on trobarem dos espits i un clau molt rebregat i rovellat. La roca comença molt bona i va empitjorant quan més amunt, fins al cim que és una desfeta de conglomerat inconsistent.
En total surten uns 40 metres amb un pas de quart, i utilitzem un parell d'Aliens per a assegurar. La via es diu Pupilandi.
La peculiaritat més destacable és l'absència de cap savina susceptible de ser utilitzada com a reunió al cim, i òbviament tampoc per a descendir-hi. Així doncs toca envoltar amb la corda un bon pa de terra i roca solta tan per fer reunió com per baixar, encara que aquest últim menester es pot fer desgrimpant amb molta cura.


Amb aquesta agulleta ens hem estalviat de pujar per la canal a fi d'atenyer el peu de la paret nord-oest del Divendres Sant, on inmediatament trobarem l'inici de la Oratorium in Escalatorium, via dels Masó de l'any 1999.
El traçat és d'absoluta lògica, seguint una fisura on els matolls i les alzines permeten assegurar-se sense fer servir material. Prop de la reunió hi ha un pas més fi, de V- segons la ressenya, protegit per un pitó. La reunió es fa a la última savina de la fisura.
El segon llarg ja és només una grimpada amb roca força delicada fins el cim, que cal protegir.

Ressenyes originals del pot de piulades.

Uns metres més amunt a la mateixa canal i a la mateixa paret hi ha la via Clean Eastwood, dels mateixos autors, per sobre la qual es rapela en descendir de l'agulla.
Així doncs ens hi posem. El primer llarg ressegueix horitzontalment una fisura, flanquejant sobre una roca que trobo boníssima, tot ell de IV. La fisura permet tan d'agafar-s'hi com de posar-hi friends a discreció, i només utilitzem un pitó quan el traç del llarg repren la vertical, a la recerca d'una savina on fer-hi reunió, força penjada per cert.
El segon llarg afluixa i la roca novament esdevé inconsistent.

Fem el mateix descens que abans des d'una petita savina, a la quan li hem canviat el cordino, que ja estava bastant rígid.



1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Ostres! que bona l'aventura de la Divendres Sant i el seu contrafort, aquestes em falten, regust ben ranci i clàssic, però prou atractives escalades, enhorabona!