divendres, 10 d’abril de 2009

El Cap i el Passarell a Montanissell

Aquest dijous Sant quedem el Wolfgang i jo per anar a fer la nostra primera via llarga junts, i ens decidim a probar aquesta per la seva relativament baixa dificultat i la bellesa i llunyania de l'entorn on s'ubica.

La via te un caire clàssic, amb l'equipament just on cal, aprofitant les grans possibilitats que te d'ubicar-hi friends (important portar-los), ponts de roca i sabines i boixos.
El recorregut va buscant el millor itinerari per ascendir al cim, amb trams de blocs, algun mur vertical (especialment el primer) i plaques tombades amb una adherència que és un plaer.
Llàstima de les nombroses feixes amb vegetació, en les que haurem d'anar en compte de no embrutar els gats amb la terra i el fang, i que per altra banda, permeten fer les reunions molt còmodament.

Tota la informació de la via aquí.

Amb un dia molt bo ens aproximem a la paret. La via s'ubica a la dreta de l'esperó que veiem.

Un cop al peu de la paret flanquegem a l'est per anar a buscar l'inici de la via, indicat amb una placa.

Primera placa i primer mur, on hi ha la dificultat més alta de la via, ben assegurat.

Tram de blocs aparentment descomposts; cal comprobar les preses abans de carregar-hi pes. Diverses reunions comparteixen ponts de roca i spits.

Després de la nevada dels dies passats veiem el Pedraforca i el Port del Compte carregats de neu.

Vista cap a Boixols.

Magnífics ponts de roca on assegurar-se i fisures per a tascons i friends.

El Wolfgang acabant el sisè llarg: fisura i placa d'adherència.

Pot d'acer amb llibre de piades a la R7 (si no recordo malament). Per cert: el bolígraf ja no escriu.

En arribar a dalt ens adonem que he oblidat una cinta en una sabina del setè llarg, i el Wolfgang rapela per a recollir-la.

Jo a la carena cimera.