diumenge, 19 d’abril de 2009

Via Camel a la Roca dels Arcs, fins que la tempesta ens fa fora.

Mai havia escalat a Vilanova de Meià, i el Wolfgang, després de les últimes sortides a Coll de Nargó, m'hi porta. L'Oriol s'hi apunta.
Com a via emblemàtica i clàssica, a la vegada que assequible per a nosaltres en quan a grau, triem la Camel, que inicialment voliem combinar amb una altre via a la paret de Zaratustra.
La Silvia, el Miguel i l'Alex venen a Vilanova amb nosaltres i s'en van a escalar Tierra de Nadie.

Extrem est de la Roca dels Arcs, on es troba la nostra via.

Començo jo amb el L1. Aquests IV+ costen si no estàs avessat a aquesta roca (ja m'ho deia la Silvia!). Afegeixo algun friend a l'equipament existent i arribo recte a la R1, sense fer el flanqueig esquerra-dreta de la ressenya original. A la foto el Wolfgang arribant a la R1.


Sector Pilar del Segre.

Continuo amb el segon llarg per anar ràpids i no fer gaire canvis de primer de cordada.
La tònica és la mateixa que en el primer, i vaig més ràpid fins que, buscant la R2 original, m'aturo.
Busco, i com que no la trobo, continuo amunt per la fisura de la gran llastra, posant-hi algun friend i disfrutant, fins la R2, a la feixa on comença el gran flanqueig.
L'Oriol fent la segona tirada... 
...i arribant a la R2. Novament, vista del Pilar del Segre. I aquests núbols?

Còmoda R2 sobre la repisa de la feixa. El Wolfgang tira de primer i inicia el flanqueig cap a la dreta.
Després d'esquivar els regalims d'aigua, col·loca un friend i arriba al parabolt, passat el qual comença l'ascens fins un altre parabolt, i des d'allà flanqueig a l'esquerra cap a la reunió, protegint amb algun friend més.
L'Oriol pateix una mica en aquest pas; mentre, contemplo com el cel es va tancant i amenaça.

L'Oriol flanqueja a l'esquerra cap a la R3 on l'espera el Wolfgang.

Els crits dels polls i el vol de la parella em permeten localitzar un niu de rapinyaires (no se de quina espècie) a la paret d'enfront, just sobre els regalims més amples, sota el desplom de la dreta.

Arribats a la R3, la Natura ens diu prou i ens fa fora de la paret. Trons, cortines d'aigua i calamarsa (quasi neu), en poca intensitat però suficient per mullar la roca i no permetre escalar.


Abandonem un maillon i fem un primer ràpel de 15 m fins la R2, on hi ha una anella des de la que rapelem ja fins baix, en uns 50 m aproximadament.

Arribem al cotxe sense mullar-nos practicament gens.
Al cap d'una estona arriben els companys, que també han hagut d'abandonar la via després del tercer llarg.


Croquis del tram realitzat.
Ressenya de www.ressenya.net aquí.

1 comentari:

Wolfgang ha dit...

Piulada guapa, fotos guapes!
Llàstima de la neu, que gairebé ja la teníem al sac.
Un altre dia serà!