dimecres, 15 de juliol de 2009

Roca una mica més bona a Sant Llorenç: Punta d'En Serreta


Des de la setmana passada que tenim l'espina clavada amb l'intent que vàrem fer a la Punta d'En Serreta, i avui el Wolfgang i jo hem escalat via del mateix nom.

L1: III+, 30m. Comença el Wolfgang. És el llarg amb pitjor roca i amb només 3 espits, però bastant tombat. R1 sobre una repisa bastant còmoda.


L2: V (potser algun V+) 30 m. Tiro jo amb un inici de conglomerat petit, que s'esmicola, però és prou baix com per agafar-se bé a sobre. A partir d'aquí la roca millora, essent una tirada sobretot de còdols i un parell de petites feixes desplomades, amb passos atlètics. Equipament abundant però entre dolent i passable: d'espits en prou bon estat a cargols rovellats amb un filferro atravessat al cap, passant per algun burí amb bagueta.

R2 en una repisa amb filferros, burins i espits que es mouen: això és Sant Llorenç!


L3: V+, 40 m. Entrada potent, vertical, amb poc cantell, que el Wolfgang resol en lliure després de mirar-s'ho bé. Després de tombar una mica apareix un altre mur i al final del llarg un sostret força atlètic. Roca molt bona, amb cantells petits i aguts, i adherència i forats pels peus.

Equipament en la linia de la resta de via. R3 al terra.

Descendim caminant per la canal a l'oest de la punta.


Ressenya del llibre del Ramón Majó.

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona per la via, com bé dius, això és Sant llorenç i cal escalar-hi amb "Carinyo"