dissabte, 15 d’agost de 2009

Pic de Thoumasset per la vall d'Aston

El pic de Thoumasset és molt accessible per la vall de Rialb a Andorra, però ascendir-hi per l'Arieja permet descobrir el caràcter no només de les muntanyes, sino també de les llargues valls que caracteritzen aquesta comarca.

Per la carretera d'Acs (Ax Les Thermes) en direcció oest, ens desviem al disseminat poble d'Aston, lleugerament endinssat a la vall del seu nom. La carretera, convertida ja en pista asfaltada continua fins la presa de Laparam, però nosaltres estacionem a la de Riète, on entrem a la vall de Quioulès.

Seguint el còmode sender, ben cobert de
bosc dens de roure i faig, ascendim per la riba esquerra hidrogràfica de la vall, en forta pujada per superar un pas que evita la gorja.
El camí enllaça amb una antiga pista de les obres hidroelèctriques i s'acaba el bosc; caminem pel costat d'un tub de conducció d'aigua fins que les fites ens porten prat amunt cap a la cabana de Quioulès.

Poc abans d'arribar-hi la pluja fa acte de presència però gairebé no ens mullem.
A la cabana esperem que passi la tempesta, i unes excursionistes franceses ens diuen que l'endemà hi haurà més tempestes i ens serà impossible assolir els nostres objectius: erren la predicció.

Quan para de ploure reprenem el nostre camí, camí en el sentit de trajecte, doncs el camí físic el perdem.
Seguint falses o imaginàries traces, ens enfilem pel vessant esquerra de la vall, per terreny herbós i mullat, pedregós de vegades, i sempre molt incòmode i perdedor. Anem flanquejant d'aquesta manera fins que veiem i retrobem el sender bò. Arribem a la cabana de la Sabine on plantem la tenda, doncs estava plena de gent (això a l'Arieja només deu passar a l'Agost...).

L'endemà, a trenc d'alba, continuem a l'oest cap al fons de la vall, per un corriol que poc a poc va desapareixent sota l'abundant herba (quina diferència amb el vessant sud del Pirineu, més sec i més transitat).
Ascendim al coll, anomenat Pas de la Soulane, des del qual veiem el preciós estany Blau, que voltarem primer per la seva riba nord i després per la cresta cap al Thoumasset que el tanca pel sud.
Pas de la Soulane.


Estany Blau des del pas de la Soulane i des de la seva riba nord ...


... i des de la carena del pic de Banyell.


Thoumasset al fons des del Pic de Banyell.

Vorejant l'estany per la seva riba nord, en direcció oest, arribem al Port de Siguer, limítrof amb Andorra. Des del port prenem un llom, de vegades més ample, de vegades més estret i rocós, cap al Pic de Banyell (o Pic del Port de Siguer), situat ja al sudest de l'estany.


Des del cim baixem al nord cap a un collet on comença propiament la cresta del Thoumasset.
Algun pas de II i III ens permet anar pel fil de la cresta, amb algun mur entretingut de superar, amb vistes sempre de l'estany a sota.



Arribem al cim.

El descens l'efectuem per la seva cara est, directament avall, amb algun tram bastant vertical que es complica per la presència de herba i terreny una mica descompost.
Al fons de la vall seguim un corriol, que perdem a troços, i que ens porta a la cabana on tenim la tenda.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Noi, felicitats, això si que és una aproximació. L'arièja, la gran desconeguda i amb algunes de les valls més poc transitades del pirineu, això és un valor i d'aquí poc ja no en quedaran (a casa nostra m'atreviria a dir que només queda la part de canejan).

Apa, bones caminades.

Oi