dimarts, 15 de setembre de 2009

S'acaba l'estiu al Neuvièlha: fiasco al Pic Long

Després de l'èxit de les anteriors activitats en aquesta zona, l'Oriol i jo ens deixem seduïr pel pic Long, i el Joan, que fa temps que n'està, no dubta a venir.

Com que marxem de Terrassa dissabte, decidim aprofitar el viatge parant a Foradada del Toscar, on sabem que hi ha una via ferrada i una zona d'escalada esportiva.
Primerament escalem una mica, començant per una via de IV i acabant per una de V+.
La zona està molt ben equipada i l'aproximació apeu és gairebé nula.
La roca calcària és molt relliscosa, obligant a una escalada atlètica de preses i poca adherència.


Fotos de l'Oriol de la zona d'escalada.


Després de dinar fem la ferrada, que es troba un parell de km a l'oest seguint la carretera cap a Ainsa.

El lloc és preciós, i la via transcorre inicialment per unes agulles i les canals que es formen entre elles, resultant un recorregut molt vertical i espectacular.

L'equipament és impecable.
Arribats a un puct on s'indica un punt d'escapada, la ferrada continua ja per terreny més boscós i menys vertical, perdent interès com a via ferrada, doncs l'itinerari busca ressalts rocossos sense massa lògica.


Fotos de l'Oriol de la ferrata.
Ens enxampa una tempesta que ve de l'Ainsa i la baixada la fem ben mullats per les relliscoses i fangoses pendents del corriol que ens retornarà al cotxe.
Passada la tempesta i ja secs, passem per l'Ainsa i anem de dret a Cap de Long, on farem nit a la tenda.

Dissabte, abans que es faci de dia, prenem el camí que flanqueja en ascens pel sud el llac de Cap de Long fins la seva cua, on creuem el torrent que l'alimenta.
Per terreny salvatge ascendim a la coma que hi ha sota el Coll Tourrat, al qual ascendim.

Des del coll descendim 150 m a una coma que hi ha sota el llac.
És un caos de blocs granítics on l'aigua del desgüas del llac apareix i desapareix, en un terreny que de ben segur fa no gaires anys estava cobert permanentment pel glaç, doncs el granit es mostra net de liquens, completament gris i blanquinós .
Des d'aquesta coma rocosa ascendim al sud al llac Tourrat per una canal no menys rocosa, on l'erosió de l'aigua es manofesta en les pedres arrodonides.

A l'oest del llac pugem flanquejant cap al sud, per un terreny més amable i amb més vida que el que acabem d'abandonar, doncs la presència d'herba permet que algunes cabres escapin al control dels seus amos, com ens van dir dos pastors que anaven buscant-ne unes que s'els havien escapat massa amunt.

El llac Tourrat, solitari en un desert de pedra i ofuscat per la cara nord del pic Long es mostra com a receptacle d'una antiga glacera de la qual només en queda una franja de glaç a la paret de l'esmentat pic.
De tan en tan el cruixir i la caiguda de roques ens recorda però que el glaç està viu tot i que agonitzant.

De nou el paisatge es mineralitza del tot, desapareixent el granit i donant pas als equists, amb franges de roques curioses entre un i altre.


Arribem al pic de Bugarret sense dificultats. Cap al sud s'ens mostra la vall de Campbieil, amb Gedre a l'entrada.

Després del Bugarret baixem, i des de la coma que hi ha sota les plaques llises que suporten aquest pic ascendim una canal molt descomposta, a base de pedres i terra que oculten una glacera (quantes glaceres sepultades com aquesta hi deu haver?), que ens deixa al coll entre l'esmentat pic i el Dent d'Estibere Male, primer colofó de la cresta occidental del Pic Long.

Entre boires amenaçadores decidim desfer el camí i tornar a Cap de Long, on una tronada ens remulla durant l'últim tram del camí.


Entre boires i núbols ens despedim de Cap de Long.

Els pics d'Estaragne sota restes de boires i la Chapelle des Templiers configuren el característic paisatge del Pirineu plujós i humit de l'Aure.



2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Quina llàstima de mal temps! el Pic Long és un gran cim i a més el fèieu per la cresta dels tres mils...aquests dos em falten! jo vaig fer el Pic Long pasant pel Badet fent la via normal. Malgrat no arribar al Long una bona cursa! felicitats.

SergiC ha dit...

Me l'apunto per l'any que ve per l'Arete de Cap de Long, així caminarem menys i escalarem més!

A reveure Jaume