diumenge, 3 de gener de 2010

Primer corredor hivernal al Fontfreda, Alta Cerdanya

Una nevada amb vent considerable i baixes temperatures no acostuma a resultar en bones condicions per a l'ascens de canals.
Tot i així les ganes d'ascendir-ne poden més que la raó de les circumstàncies meteorològiques, i vet aquí que les emocions triomfen sobre el raciocini, i les condicions en aquest vessant nord-oest del pic de Fontfreda son bones, bastant bones.

 
Estacionem a l'aparcament de l'estació d'esquí de Porte Puymorens i ascendim per la pista en direcció oest, just quan obren els remuntadors, però encara sense esquiadors.


 Imatge de febrer del 2008, quan vàrem ascendir el corredor Central.

Al final del telecadira de la Vignole continuem en direcció sud-oest seguint el millor camí possible entre el caos de blocs, que no massa nevats amaguen forats (raquetes molt recomanables).



Voregem la paret fins l'ample canal que separa el pic de Fontfreda del de l'Estanyol, més al nord, i flanquegem en ascens cap a l'entrada de la canal, ja amb crampons.

 

El primer tram te una inclinació de 40º, fins on es bifurca donant lloc a la Canal de la Dreta, on el nostre itinerari es redreça fins els 50º.  Trobem en aquest punt un característic bloc que treu el cap sobre la neu, al bell mig de la canal.




A tota la canal hi ha una considerable acumulació de neu. A la primera meitat trobem una capa de 15 cm de neu recent transportada pel vent sobre una base compacte i dura. Progressem còmodament.



Com més amunt més gruixuda és aquesta capa de neu recent i menys consistent és la base, però en cap cas suposa un greu inconvenient i només es fa més fatigós de progressar.



El primer ressalt te una mica de glaç a sobre que permet punxar els piolets i tibar per pujar; el segon està practicament tapat de neu. El vent bufa fort del nord-oest, canal amunt, i en aquest punt és on més es nota.


Finalment sortim a l'ampla planura cimera, on allunyats de la cornisa, el vent ja no és tan fort.



De l'aspror de la paret a la planura del cim; del fort vent encaixonat a la canal a la calma, i de l'ombra al sol: quina sensació de pau trobem aquí dalt... mentre al voltant, les boires arrossegades pel vent ens separen del fons de la vall, on la vida transcorre en carreteres, pistes d'esquí i pobles com en una altra dimensió.


Què hi busquem aqui a dalt?


Descendim per l'ample canal oest, despullada de neu a dalt, i resseguim tota la muntanya fins l'estació d'esquí, on caminant pista avall contemplo el gaudi dels esquiadors completament aliens a l'entorn que els el possibilita. 

7 comentaris:

lluís ha dit...

Bell aspecte de la canal i belles fotografies!
Ahir vaig fer una volta amb esquís per aquesta zona i us vaig veure remuntant la canal!

jaumeppiqueras ha dit...

Ep Sergi! bona activitat per anar esmolant els piolets!
Bon any!

SergiC ha dit...

En baixar vàrem veure una traça d'esquis propera a la nostra traça de raquetes i botes, per la zona del caos de blocs on acaben els remuntadors.
Era la teva Lluis? O vas fer el pic de La Mina?

Gràcies Jaume; aquesta temporada s'ha fet esperar!

lluís ha dit...

Sí que era la meva traça Sergi. Volia anar cap a les Valletes, però veient l'estat de la neu, al final vaig tirar cap a la Mina.
Sempre és un plaer gaudir del contrast entre la tranquil·litat de l'Orri de la Vinyola i el batibull de l'estació d'esquí.

Anònim ha dit...

Molt be !!!!!!!!!! ja veig com comença l´any 2010 .
Una abraçada i Bon any pels rocsandpics.
Montse Prior

Javi ha dit...

Bon hivern i bones traces Sergi! Apa, amunt com sempre...

jaume ll ha dit...

Unes imatges precioses i suggestives!