Estem acabant el mes d'abril i Montserrat gairebé sense ni tocar-lo!Aquest dissabte trenco la ratxa i acompanyo els asidus Sílvia, Marissa i Alex.
Aquests dies estan fent vies assequibles i això m'acaba de convencer.
La Sílvia i la Marissa escalen la via Hom Mani Padme Hum, de grau similar però amb equipament abundant (i peculiar, doncs son una mena de claus retorçats).
L'Alex i jo fem cordada i escalem Aitor.
Amb el temps que fa que no faig via, convido l'Alex a començar, i de fet acabarà escalant ell de primer tota la via: al primer llarg nomes hi ha 4 assegurances, i els quarts em semblesn cinquens passats! La roca de Montserrat s'ha de tocar amb certa assiduïtat; si no li ets fidel no et perdona.
Així doncs decideixo disfrutar de segón i permetre a l'Àlex disfrutar també de primer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada