diumenge, 18 d’abril de 2010

Circ de Baiau i Pic de Lavans

'Conceptes relatius' és el títol del magnífic article que l'Enric Asín firma al Vertex nº 226, referint-se a les ascensions alpines que ofereixen els cims del Pallars.
Si parlem del Pallars, la Vallferrera és un dels màxims exponents de la seva autenticitat, i dintre d'aquesta, el circ de Baiau n'és el sublim exemple.
La petitesa que hom aprecia sobre el mapa, en quant a cotes i distàncies aparents, es magnifiquen sobre el terreny, i una modesta excursió sobre el paper pot adquirir dimensions superiors en la realitat: vet aquí la relativitat dels conceptes.

Dissabte a les dues de la tarda enfilem Vallferrera amunt des d'uns quilòmetres després del Pla de la Selva. Ens calcem els esquis a trams mentre anem per la pista; flanquegem a peu el primer tram de la pala sud del Pla de Boet (amb restes de les grans allaus que sempre hi cauen i que ja s'han fos); i ens els tornem a calçar, ja definitivament, per ascendir el Clot de l'Olla cal al Pla d'Arcalís i el de Baiau.

 
Els senyals de gr i algunes fites ens ajuden a orientar-nos. Superat el tram boscós, després del Barranc de la Coma de l'Orri, la vista s'obre i el paisatge s'eixampla. El temps és tempestuós i una curta nevada donan un caire quasi hivernal a aquesta aproximació.
Des del Pla de Baiau fins els estanys del mateix nom el terreny és molt planer. Ascendir-hi és molt còmode, però el descens de l'endemà ens obligarà a remar.
Divisem ja el Serrat de Lavans amb el seu punxegut pic (foto de dalt) i la Roca Entravessada i el pic de Baiau (foto de baix).

L'agulla de Baiau s'alça entre la Portella del mateix nom a l'esquerra (camí habitual cap a Andorra i el Comapedrosa) i les pales que baixen del suau pic de Sanfons, a la dreta.
Aquesta zona està farcida de possibilitats per a traçar-hi ascensions en neu i glaç, però la llarga aproximació dissuadeix l'alpinista que només busca l'aspecte esportiu de l'escalada, i reserva aquest indret per als qui estan disposats a pagar-ne el peatge que suposa l'esforç d'anar-hi amb neu.

 
Diumenge, massa tard, deixem material al refugi lliure i ascendim la magnífica coma que mena al Port de Medacorba, i que després ens oferirà el millor descens de l'excursió, amb una neu altre cop de somni.
Arribats al Port ens separem en dos grups. La Sílvia, la Eli i l'Oriol deixen els esquis i baixen a l'est cap a la base de la cara nord del pic de Medacorba, per a ascendir-la.
La Teresa i el Joan pugen amb mi cap al pic de Lavans.


150 escassos metres de desnivell separen, cap al nord, el pic de Lavans del Port de Medacorba. Comença amb unes pales amb poca neu i una mica de pedra solta, orientada a sud, fins una petita aresta que traspassem, entrant al final d'una canal que baixa del cim fins a la base oest del pic.
Per no voler fer una canal, acabem ascendint un considerable pendent de 50º, barrat per un ressalt rocós que fa aturar els meus dos companys, a escassíssims metres del cim.
M'hi enfilo jo i ràpidament baixo per ajudar els companys a desfer la canal.

La cara nord del Medacorba impresiona. Els altres tres companys hi son, i és tard.
Quan arribem altre cop al Port de Medacorba, veig que estan superant encara un dels primers llargs, i és ja la una de la tarda.
Calcem esquis i descendim cap al refugi; em convenço de que abandonaran l'ascensió al Medacorba....

Recollim material al refugi i seguim el descens cap als cotxes, com haviem quedat.
Arribem a les 18:00 aproximadament. Passen les hores i ni rastre dels companys; solitud absoluta a la vall; no hi ha cobertura de telèfon.
A les 20:30 aproximadament decidim anar cap a Areu per almenys disposar de telèfon, i poc abans d'arribar-hi rebem una trucada d'ells: 'Acabem de sortir al cim'... i son les 21:00 h!

Detall de l'itinerari al Lavans i mapa de l'aproximacio (font ICC)

Afortunadament tot acaba be, moltes hores mes tard, això si, però be.

2 comentaris:

lluís ha dit...

És una raconada encisadora, amb cims espectaculars i com comentes farcida de possibilitats. Hi he estat varis cops a l'estiu, però encara tinc pendent d'anar-hi amb neu i aquestes fotografies tan poètiques me n´han fet venir moltes ganes!
Deunidó amb la N del Medacorba, per fiar-te de les ressenyes que li dónen 3-4 hores ... sort que tot va acabar bé!

Anònim ha dit...

3-4 hores a la nord del medacorba deu ser en condicions inmillorables. A part que vam començar tard, neu inconsistent de mitja pared en amunt, i lentitud en anar descobrint passos entre ressalts, flanquejos i pales ja que la via "normal" tenia un ressalt que no es podia assegurar de cap manera, per això vam optar per obrir una nova via, parlant de nova amb tota la rel.lativitat que a l'hivern es pot parlar de nova via, ja que les condicions sempre canvien

Oriol