diumenge, 25 d’abril de 2010

Tuca de Ballibierna amb esquis.

Molt tard la nit de dissabte, què dic: molt d'hora la matinada de diumenge, arribem a Pont de Coronas, esquivant algun gran roc que hi ha al mig de la pista, però sense neu, i descansem unes hores.

A les 7 del matí, un grup de 15 persones fem camí, amb els esquis a l'esquena, cap als Ibons de Ballibierna.

La neu apareix amb una continuïtat esquiable a la cota 2100 aproximadament. Durant el matí està molt glaçada, tot i que pel pendent no cal fer servir ganivetes.


Els estanys estan ben glaçats i s'hi pot passar tranquilament per sobre.El que veiem son acumulacions d'aigua de desglaç sobre la neu.



Després de l'Ibón Alto de Ballibierna virem cap al Sud fins un collet que s'obre a la coma dels Ibons Chelats, i en direcció Oest ascendim la pala que ens condueix a la carena cimera.
Quasi tot el grup es queda aquí, menys jo i el Javi, que volia passar al Culebres i baixar per la cara Oest.



La carena abans d'arribar al cim és estreta i vertiginosa, degut al pendet accentuat per la presencia de neu.


Cim del Ballibierna i al fons el Culebres, amb l'estret pas entre tos dos, que s'acostuma a fer i a anomenar 'a cavall'.
El descens es fa millor del que la temperatura farà pensar (gairebé en màniga curta) fins que al fons de la vall la fusió i les pedres ja no permeten esquiar pel bosc.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sergi, no et conec!!! com és que no et vas desviar per la canal oest del cim si la neu era dura de bon matí???

hehe, és broma, per cert, en català és Vallhiverna.

Siau!

Isaac

SergiC ha dit...

Uf!
Massa restes d'allaus de fusió. A la que el sol toca alguna aresta o cresta, la roca s'escalfa i cau de tot.
El nom d'aquesta muntanya sempre m'ha portat de corcoll entre català, catellà i deiguem aragonès.
A veure si me n'informo....

jesús ha dit...

Màgnifica la imatge de carena. l'entorn i el cim son de lo ++.
bona activitat.

Javi ha dit...

Tot un plaer poder compartir aquelles vistes... Àpali fins la propera!