dimecres, 16 de juny de 2010

Via sense nom al Cavall Bernat de Sant Llorenç

Setmana rere setmana, continuem donant voltes a aquesta prominent agulla i escalant-ne les diferents línies.

D'aquesta via ja n'havien fet el primer llarg la Sílvia, la Núria i el Jaume la setmana passada (crec), i es veu que es van quedar amb les ganes d'arribar al cim. És la número 19 del croquis de www.santllors.com.

Grimpem els primers metres de roca per grans còdols fins un parabolt, on fem R0 i ens equipem (un gran còdol fa una repisa que ens ho permet).

Som 4 i fem una cordada amb dos segons i un tercer.
La Sílvia comença amb el primer llarg; aquestes panxes fines que s'han de superar les resol molt bé; n'hi ha una que concentra les dificultats del llarg i que s'ha de superar amb les mans molt avall i equilibri, amb l'assegurança encara lluny, però no ho trobo tan difícil com el primer llarg de la veïna Cagalàstics.

Després de la reunió sota el desplom em toca a mi sortir de primer; la Núria rapela i baixa.


Un primer parabolt permet fer el reenviament de la reunió, i després res fins força metres amunt.


Placa vermella, terrosa, amb petites pedres grises, que son les que s'han de tocar i trepitjar, fins el desplom, on, a la intersecció de tots dos, esperava trobar una fissura horitzontal per posar-hi algun tascó, però res: el casc toca a dalt i no hi ha on agafar-se amb les mans.
Fent equilibris flanquejo a la dreta per atènyer la gran fissura vertical; encinto una arrel del fons de la fissura i pujo fins el parabolt; mig encastat, topo amb un bony de conglomerat terrós que abraço ficant els dits en dos forats a sengles costats (el bony ni tocar-lo!) i surto a una sepisa amb terra i plantes. Una nova fissura menys vertical es deixa assegurar amb un tascó gros i després, per la placa esquerra, una magnífica sabina permet assegurar-se fins sortir al cim.


El cel ens despedeix per avui oferint-nos una preciosa imatge...

...però algú que 'oblida' les seves deixalles allà on menys hauria de fer-ho ens n'ofereix una de ben diferent.




3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats Sergi! t'estàs fent un doctorando en Cavall Bernat àlies burret i mira que la roca, sorra hi és ben dolenta!!

SergiC ha dit...

Ja, ja.
No serà tan.
Encara queden cares i arestes, però hauré de canviar de lloc de tan en tan...

Anònim ha dit...

Escolta Sergi , hi ha una foto que desentona molt amb les altres!!!! jejeje .Núria.