Funció Clorofíl·lica a La Pastereta i normal al Frare de Baix

Dues formes d'entendre l'escalada: la primera com un exercici a la recerca de la paret i la roca, amb un itinerari molt lògic, això si, assegurada amb parabolts, i la segona com a mitjà d'accedir a una agulla, per l'itinerari més fàcil i amb el mínim equipament.

Amb la idea d'acabar d'hora i no complicar-nos la vida, escalem la via Funció clorofíl·lica a la cara oest del serrat de La Pastereta.
Durant el còmode accés a la fresca del matí pel Clot de la Mònica, no puc deixar de mirar, com sempre, el Frare de Baix, i avui ens hi enfilarem.

El Frare de Baix adossat al Serrat de Muntaner.

Ens dirigim primer a l'esmentada paret oest de la Pastereta i després de recórrer els peus de via de les més difícils que es troben a l'esquerra, arribem a l'acanal-ament que forma la paret, on uns metres bastant amunt hi ha al primer parabolt de color encara vermell.

Fotos de la Sílvia del primer llarg.

Enceto la via; la trobo continua, amb molt bona roca, ben assegurada, amb algun pas que m'he de mirar, i gaudeixo de l'escalada.

Continua la Sílvia el segon llarg amb la mateixa tònica; els metres de les ressenyes no em quadren gens; diria que aquesta tirada en te uns 35.

 Ens passem les cordes i altre cop la Sílvia fa el tercer llarg.

En tres rapels descendim a peu de paret, on trobem una cordada a punt d'entrar a la Vilambar i al cap d'uns minuts una altra que entra a la via que acabem de fer: avui hem estat molt matiners i hem escalat sols a la paret.
Essent d'hora anem al Frare de Baix a buscar la Normal; ben be al revés de com fora ideal, passem d'una via d'ombra a una de sol.
Flanquejant per sobre de la primera feixa de la cara est del Serrat d'En Muntaner, arribem a la canal que separa el Frare de l'esmentat serrat. Una cordada d'escaladors que venen rere nostre a fer la via, bastant més veterans que nosaltres, ens donen quatre consells i orientacions.

Fotos de la Sílvia del primer llarg.

Començo i asseguro en un parabolt de la Petit Guifré. Pujo mig per placa mig per la canal, fins sortir al collet i fer reunió en dos espits amb xapa petita (els mosquetons grossos no hi entren); encara sobre el vessant del serrat, a l'ombra del Frare.

La Sílvia em cedeix també el segon llarg. Sortida a la dreta de la canal amb canvi de paret (del serrat al Frare); bones preses de mans en uns còdols que sembla que hagin de saltar però que son molt sòlids. Immediatament comença el flanqueig a l'esquerra, sobre una repisa molt còmode, però no hi ha cap assegurança. Els Tricam fan la seva feina en els forats que hi ha entre els còdols. Quan la paret tomba, s'ascendeix amunt fins el replà cimer, on una sabina permet fer-hi reunió (hi ha dos parabolts dels que farem el descens).

R1 de dos espits i R2 de la sabina del cim.

Pot de registre, com tota via clàssica mereix.