La orografia també és molt diferent, doncs tan plaques com esperons i diedres son molt discontinus i constantment l'itinerari canvia d'un a l'altre buscant les millors possibilitats de preogressió.
Finalment, l'equipament és el just, doncs les possibilitats que fisures i forats ofereixen per a l'autoprotecció, s'ha respectat en obrir les vies.
Comencem a escalar la via Aranya des del Camí de les Feixades, doncs els dos llargs que comencen més avall son posteriors i més difícils.
El primer llarg comença per una mena de canal amb una roca molt llisa al centre i amb més presa als laterals, o sigui que a obrir cames, que srà la tònica a seguir. Més amunt se superen algunes plaques que s'ho fan mirar, tot plegat amb ben poques assegurances; la Sílvia ho supera molt bé.
El segon llarg comença amb un pas una mica atlètic i desplomat protegit per un espit, i després continua per una placa amb bons forats. Fem la reunió opcional i continuo, amb un diedre a protegir que fa pensar en escalar i emplaçar assegurances, i a oblidar-se de seguir línies d'expansions que aquí no existeixen.
Arribats a la segona reunió, fem el tercer llarg fins la feixa, i essent tard, havent-se tapat el sol en plena ona de fred, i essent molts a la mateixa via (som 5 i ens precedeix una altre cordada), baixem.
L'experiència d'aquest tipus de via em satisfà, i el fet de passar por en certs passatges, genera el desig 'fatal' de fer-ne més, de superar i dominar aquestes vies.
Hi tornarerm.
1 comentari:
Ep Sergi, aquesta jo la tinc pendent, l'any passat ens vam arribar a peu de via, però el fred ens en va fer desdir...Renoi amb la pintada no? podia haber estat quelcom més discret per dir-ho suaument....
Publica un comentari a l'entrada