Aquesta és la placa d'En Marcel.
Amb la inmillorable companyia de la Sílvia, ens anem animant l'un a l'altre i escalem totes les vies de la placa, fins arribar fosc al cotxe.
Comencem per la dreta, la via de 4c, grau corresponent a l'escalada en diedre, doncs només per la placa surten passo smolt fins.
Continuant fen vies cap a l'esquerra, totes elles resulten molt similars, amb trams de forats i cantells, i trams de reguerots verticals no gaire profunds, on practicar l'adherència de peus per oposició (i quin plaer quan li trobes el truc!).
Fotos de la Sílvia.
Arribem a la via de 6a (6a+ en alguna ressenya). De primers no surt, i la fem en top rope; és un autèntic aprenentatge d'adherència i de confiança.
Les següents vies tornen a oferir continuïtat en el cinquè grau, però ara ja ben rodats gaudim més, tot i les entrades bastant llises i amb forats allunyats, que exigeixen decisió.
La úlrima via (última per a nosaltres), és la del sostret. La llum minva i deixem les cintes posades quan baixem de l'anterior. Els passos per superar el sostre son atlètics, amb cantells increibles, comptant sempre amb la magnífica adherència de la roca per a posar el peu on vulguis, La Sílvia fa la via ja gairebé sense llum.
Un gran sector camí del Pirineu, ideal per a l'hivern.
2 comentaris:
Renoi Sergi, un Alpinista com tú fent el friki per la Placa del Marcel!!! fora conya el lloc tan sols té la pega d'estar tan aprop de la carretera, la roca hi és adherent i l'escalada divertida quan li trobes el punt, em recorda el sector canaleres del Ripollès, tot i que aquell t'agradaria molt més l'entorn és genial.
Suposo que vau fer una parada mnetre us acostàveu al Pirineu per fer alguna travessa no?
Si, camí del Pirineu, que l'endemà ens fa fora amb una bona ventada.
Cal fer el friki per mantenir i provar de millorar el nivell!
Publica un comentari a l'entrada