dissabte, 9 d’abril de 2011

Que pot haver-hi de nou a Gorros?

Encara que sembli mentida, encara més essent dissabte, una escalada a la Gorra Marinera i a la Magadalena inferior, arribant sols al cim, ha estat una realitat.

Encetem la paret de la Gorra totalment sols. Només alguns curiosos que transiten pel camí saluden, i altres amants de l'exercici matinal passen corrent tan com poden.

Escalem per la cara nord no se ben be quina via; comencem per la Ninona, que continua ja en terreny ajagut per la Sargantanes, i i acabem el cap de l'agulla per la 'Per davant'.
Escalada fàcil, protegida i plaent, ideal per inciciar-se o reiniciar-se (deu ser el que més faig...).


Després de l'escalada, gats fora i becaina (o quasi) al cim, amb una temperatura i un sol que gairebé despisten a la vegetació i tot.


Descendim al coll oest i baixem les escales de Jacob cap a la base nord de la Magdalena Inferior. Algun grup d'aprenents, una cordada que acaba, una altra que comença.... típica situació de Gorros, però al cim, novament, impera la solitud.

Escalem 'La que hi faltava'. Primer llarg fi i d'aparença llefiscosa, que la Sílvia fa com si no hagués deixat d'escalar ni un dia, i segon llarg preciós, amb cantells, bolos, continuïtat....




Un altre bon repòs al cim i avall amb tota la calma del mon.

I es que avui tot ha acompanyat.