dissabte, 30 d’abril de 2011

Repetim la Cafè, copa i puro a la Roca Narieda

A la recerca de l'excel·lent calcari de la Roca Narieda, ens dirigim a la seva paret sud, encarada a la vall de Canelles, amb l'intenció d'escalar la via Gran Manitu, via de sis llargs amb força placa i grau assequible.
Una cordada de 3 o 4 escaladors ens precedeix, i amb poques ganes d'aglomerar-nos en plena via, decidim anar a la Cafè, copa i puro, l'altre via assequible de la paret, això si, llarga, molt llarga.
465 m de via en 14 llargs, que escurcem enllaçant-ne 2 o 3, ens suposen 6 hores clavades d'ascensió.
Som 3, la Sílvia, l'Àlex i jo, i escalem ben compenetrats; així dona gust! Endemés, ells no l'han escalat abans.

Inici de la via, i detall d'un empotrador on s'hi fa reunió.

 
Les savines encintades son l'assegurança més habitual a la via.
 
No descriuré aquesta via que ja vaig escalar fa un temps amb el Wolfgang; a la xarxa hi ha abundant informació que ho fa millor del que jo podria.
Una cosa que m'agrada d'aquesta via és el gran aprofitament de recursos naturals per a l'assegurament, a base de ponts de roca i savines; en certs trams la via és una successió de savines encintades, que ens indiquen el camí a seguir.

 
Original accés a la feixa entre el L9 i el L10.
Al dotzè llarg hi ha els passos més difícils de la via, 6a en una placa amb una estreta fisura, que permet l'emplaçament dels pitons que ens protegeixen i i dels dits que ens permeten progressar.



Ballet al L12.

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Bona via Sergi! no sap greu repetir si és amb bona companyia i la via s'ho val! quina sort aquesta primavera tan fresqueta, fèia calor a Narieda?