dijous, 14 d’abril de 2011

Cracks Mediàtics al Cingle del Bolet de Can Pobla



Ressenya de www.santllors.com

Tornem a encetar les tardes d'escalada a Sant Llorenç, i a assaborir les seves postes de sol des d'un dels infinits racons que ofereixen les seves parets.

Un cop més, els Masó ens regalen una via amb un caràcter del més pur estil d'aquests aperturistes, val a dir, reunions en arbres, assegurances on calen i itinerari lògic.

Moltes son les vegades que he passat pel peu d'aquesta paret, pujant per la canal de la Querosa (confesso que desconeixia aquest nom) direcció als Cavalls, el meu camí preferit cap a La Mola.

 

El primer llarg comença en uns grans còdols que s'ecalen qüasi per pur caprici, doncs caminant podriem atenyer la primera reunió, però d'escalar es tracta! Dos parabolts ens protegeixen de la mala qualitat de la roca més que no pas per la dificultat.


El segon llarg comença sota un llabi amb una fisura on s'hi poden encastar friends. De seguida, i per placa, progressem sobre un conglomerat gris, bò, recobert per la tosca calcària que l'aigua hi ha dipositat durant mil·lenis i que en escassos minuts ens atrevim a profanar.
Forats i cantells ens fan oblidar que només dos parabolts, força allunyats, ens protegeixen; en un forat hi entra molt bé el Tricam negre. Poc a poc arribem al capdemunt de la cinglera, on cal cercar un pi força endins per fer-hi reunió.


Ja gairebé fosc, decidim buscar camí cap al bolet, enlloc de descendir en ràpel del del pi, com aconsella la ressenya. Embardissats i qüasi ensigalats, travessem densos boixos i trepitgem troncs secs d'alzines, envaïnt una mena de clots de terra que son els dormitoris dels senglars. No ens toca ser aquí; aquest terreny no ens pertany; hauria preferit fer el ràpel.

Sortim en uns minuts a tocar del Bolet de Can Pobla i baixem per la canal de la Querosa (ara ja en conec el nom).


Queda encetada la temporada de tardes d'escalada a Sant Llorenç, però encara hi falta algun company convalescent per que el gaudi sigui complert.