El Serrat d'En Muntaner i la Miranda de Can Jorba

Per a aprofitar matins, moments, i tardes, a la cara sud de Montserrat hi ha vies de llargada moderada i aproximacio curta, i aquestes dues zones n'estan ben farcides.

La Abierto hasta el atardecer la escalem un matí, aprofitant que li toca ombra degut a la seva orientació a ponent.

Es tracta d'una via de 3 llargs, perfectament equipada amb parabolts. 

L1 i L2

L3 i L2

El primer llarg comença superant una panxa amb un pas bastant fi per després anar-se tombant  fins la reunió. Hi predomina l'escalada de placa.
El segon llarg, ressegueix els relleus del terreny, favorables primer amb una mena de diedre, i desfavorable després en desplomar-se un llabi. En aquest punt les ressenyes assenyalen un pas de 6a, però a mi em sembla més fàcil que el V+ del primer llarg, degut a la bona presa que s'hi troba.
El tercer llarg és quasi de tràmit, però val la pena fer-lo per arribar al capdemunt del Serrat d'En Muntaner.
Descendim en ràpel per la Los lunes al sol.

Ressenyes d'escalatroncs i de la noche del loro   

Una altre via molt interessant ha estat la Glòria a la Miranda de Can Jorba.

El primer llarg em sembla d'allò més interessant: diedres, plaques, petits desploms, murs, forats, amb una dificultat assequible i prou ben assegurat. Gaudeixo molt escalant-lo.
La via va resseguint les fisures obliques tan característiques d'aquesta cara d ela Miranda.
El segon llarg està marcat per una d'aquestes fisures, la qual aprofita per a emplaçar-hi pitons, mentre que el tercer llarg salta tres feixes en diagonal per a situar-se sobre la última placa.
El quart llarg comença per aquesta placa en principi ramposa i en flanqueig, que poc a poc es va posant vertical i presenta uns forats per gaudir escalant-la.
Descendim en ràpel per la mateixa via.
Desafortunadament no tinc imatges; l'haurem de repetir!