Diumenge, durant tota la matinada, l'aigua continua caïent per tot el prelitoral i part de la zona central del país, i a la recerca de les millors possibilitats de trobar temps estable, anem cap a l'Alt Urgell.
Des de la carretera de Solsona, ja es divisa ben blanca i il·luminada pel sol, la paret del Roc del Rumbau, i havent parlat previament de la possibilitat d'escalar-hi la Sioux Connection, no ho dubtem ni un moment.
Enceto jo el L1, i el V+ que diu la ressenya no el trobo per enlloc; sembla confirmar-se que la ressenya està una mica sobregraduada.
EL Wolfgang fa al L2. La ressenya assenyala un pas de 6b, i preferim que obri ell aquest llarg; quan mi poso, el pas és efectivament fi, però segur que no és 6b (la ressenya d'escalatroncs el gradua com a 6a+).
El L3 el fa la Clara, i com que és molt curt, continua també amb el L4. El 6a+ també resulta assequible, i és rebaixat a 6a en altres ressenyes. De segon faig be tots aquests passos, mirant-m'ho i comprobant que alguna presa de tan en tan salta, provocant-me una caiguda.
El L5 m'el cedeixen a mi. El Wolfgang no m'ensenya la ressenya i em diu que puc fer-lo, que m'ho miri bé; hi confio plenament.
La verticalitat comença a ser patent; les preses es van fent petites; alguna panxa em posa les coses difícils i em fa suar; esbufegar...
Em vaig posicionant i el generosíssim equipament de la via permet arriscar amb tota seguretat.
Només en un pas desisteixo d'intentar-ho i faig un A0; la resta del llarg em surt tot en lliure.
Què diu la ressenya? Ae. Quin grau te en lliure? Ni idea.
Finalitzat aquest llarg decidim baixar per poder rapelar còmodament; des de més amunt és fàcil que s'enganxin les cordes. Confesso que hauria preferit assolir la carena, però la satisfacció d'haver fet només un A0 a tota la via compensa aquesta renúncia.
 |
| Ressenya de alturgell-xgrane.blogspot.com |
Ara els meus braços han de descansar.
2 comentaris:
Felicitats Sergi! el 5è llarg és molt bo i tan sols un A-0 boníssim, estàs fet un bou!!! El Wolfgang ja em va acompanyar quan vàrem fer aquesta via, veig que li va agradar!!
Vosaltres també vau sucar dissabte!!
nosaltres baixant de la Magdalena inferior vàrem veure com baixava una veritable cascada de la Miranda i les escales de baixada semblaven un torrent d'aigues braves...avui encara estic eixugant material.
Sergi!
enhorabona per la via! em va agradar molt!
també per la companyia! :)
doncs si crec que a vegades fem massa cas del grau, dels nostres límits o dels que creiem que tenim i si deixem fluir..sense posar-nos nosaltres les nostres limitacions....
a vegades sencillament no hi són!
Va fer un dia ben bonic ahir per l'alt Urgell, però es necessitava moral per sortir cap allà sota la pluja! ;)
Publica un comentari a l'entrada