dimecres, 11 de gener del 2012

Pic Rodó, rodó però encinglerat

I és que la toponímia encerta, però de rodó només en té el cim, ben envoltat d'estimballs excepte a la seva cara nord, per on ascendirem.

Cerquem un itinerari fàcil, amb més neu que roca; la cara nor-oest ofereix una canal que sobre el paper sembla interesant, però el vent ha castigat molt aquest vessant i endemés, la cinglera culminal li dona un grau de dificultat que m'espanta.


Sota el bell sol de migdia creueum el desert poble de Prats de Balaguer, on prenem la pista, ample però pedregosa, que permet accedir en vehicle a la Bassa d'Aumet. Des d'allà, la cabana de l'Orri queda a 45 minuts caminant cap al sud, vall amunt, per una pista tancada i molt còmode. De neu ni parlar-ne: ens movem entre els 1600 i els 1800 m i la neu apareix als 2200.


De tan curta aproximació no ens cansem prou que decidim d'explorar més amunt, a veure si la cabana de la Girmauda, a quasi 2000 m fos habitable ni que sigui per una nit. Res més lluny de la realitat; un matoll ha pres possessió absoluta de les runes de la cabana; la natura sempre recupera el seu terreny.

Foc i lectura fins l'hora de sopar son les inactivitats d'aquest capvespre de lluna quasi plena, en aquesta solitària vall de la Riberola, entre les valls de Planès i de Carançà.

Som mandrosos i no ens llevem gaire d'hora. Així que, sense frontal, comencem la llarga caminada vall amunt, per un sender ample i fresat, però amb molt glaç vidriós i perillós (com es nota la mancança de neu!), fins que el terreny s'obre i el bosc desapareix.
Som al peu del Pic Rodó, concretament de la seva canal nord-oest.

La canal Central que ascendeix la cara nord-oest està molt ventada i mostra molta roca, sobretot a la seva sortida a la dreta de la cinglera final. Optem a ascendir per l'ample canal nord-oest, que per pendents poc pronunciats, ressegueix la base de la cara nord fins un marcat collet.




Del collet podem pujar per on ens sembli, i ho fem propers a la divisòria, per pendents de neu que a voltes s'encaixonen formant canals entre els ressalts de roca, fins i tot algun embut ben glaçat. La duresa de la neu i el glaç permeten ascendir en piolet tracció.

Assolim el camp de neu de suaus pendents que forma el cim, efectivament ben rodó, però tot ell envoltat de parets. Per al descens, llegint ressenya que el llibre indica per al descens de la Canal Pokorski , resseguim la cresta cap al Pic Anyeller a la recerca del coll Bernat i el descens per la vall.




Comença aquí a complicar-se el recorregut més del que esperavem, doncs el llibre no en diu res. Puequem de manca d'informació, doncs, encara que fàcil, aquesta és una cresta que te els seus alicients a l'estiu, i és clar, en condicions hivernals es complica substancialment.

Els pirmers ressalts de descens del Rodó demanen alguna desgrimpada i bastants flanquejos pel vessant est, força carregat de neu per efecte del vent.
Arribats al coll més profund de la cresta, pensem en la possibilitat de descendir fent algun rapel, però l'abisme no permet veure la paret que hi ha sota i continuem.


A partir d'aquí fem algun llarg assegurat; tenim un mur al davant, la cresta s'esmola i l'estimball a banda i banda esgarrifa.
Prop ja del Pic Anyeller trobem una instal·lació de rapel amb una corda fixa, i essent ja tard decidim provar sort a veure si podem baixar. Portem dues cordes curtes de 30 m, i, és clar, arribem a mitja canal, per cert molt profunda, retallada i desplomada. Clavem un pitó i continuem fins un pont de roca ja muntat, i després un merlet, etc, fins que som al fons de la vall i descendim.

Indubtablement hauria valgut la pena continuar la cresta fins el pic, però el desconeixement i la por a retardar-nos més ens fa baixar. Des del fons de la vall, a distància, s'aprecia la poca cresta que quedava fins el coll Bernat.

Pic Rodó, esquerra, i Pic d'Anyeller a l'extrem de la dreta. Baixem des del que sembla el cim.

Ja al fons de la vall, baixem cap a l'Estanyol i vall avall fins a arribar ja de nit a la cabana de l'Orri, i poc després al cotxe.
La jornada ha estat mes dura del que esperavem, però la satisfacció d'haver resolt tots els entrebancs que han anat apareixent supera amb escreix el cansament i la tensió.


Més imatges:
Pic Rodó

5 comentaris:

laura pi ha dit...

Ei gent, sou de les poques persones que conec que coneixen aquesta vall i el Pic Rodó. Nosaltres hi vam obrir una via fa anys a la dreta del corredor nord-est i vam baixar per aquest darrer. A l'estiu si que vaig fer una via de roca a l'Anyeller, però mai se m'hauria acudit que es podia baixar a l'hivern resseguint la seva carena. He flipat veient les fotos, sempre que hi havíem estat hi havia munts de neu i unes aproximacions d'obrir traça com campions. Felicitats per l'activitat, és un lloc que val molt la pena i molt poc conegut, però la seva solitud és part del seu encant!

Salut, tàpia i gel!

Jaumegrimp ha dit...

Ep Sergi, aventura total! aquests cimals de la banda nord de Núria són molt ferèstecs i amagats, Alpinisme del bo, felicitats!!

Sergi ha dit...

Les valls del nord, el Pirineu 'ocult' és molt accessible aquesta temporada en que desgraciadament la neu escasseja.
Pros i contres, com sempre.
Ganes de tornar-hi no en falten; les encara menys freqüentades canals de la cara est del Roc del Boc criden molt l'atenció.
I que dir dels Racons...

Gràcies per comentar

en Girbén ha dit...

Als setze anys el Rodó es va convertir en un dels nostres rars destins dilectes (sempre des de Núria, no cal dir-ho). La de bivacs als replans d'enllà el Coll Bernat, fins i tot amenitzats per la guitarra del Santi; que, superant els seus escrúpols, va gosar fer la cresta carregat amb l'instrument per tal de poder tocar al cim.
Ara em demano: quantes de les, pel cap baix, 28 0 30 vies del Rodó s'escalen a l'any actualment? Per no dir de l'Agulla Blanca, o del Monoliet, o de les Banyes del Boc, o de...
I mira que en són de bells aquests cercles! Què us he d'explicar...
I

Sergi ha dit...

Si ressenyessis, Jordi, tot allò on has estat i escalat, déu ni do de la matèria de que disposariem, més encara si parlessim d'allò que coneixes.
30 vies al Rodó?
Encisadores valls les del nord de Núria; quin sil·lenci s'hi escolta a diferència del vessant sud.