Prats de Bacivers

Torna a começar un dissabte enmig d'aquesta mena de pletes asfaltades, utilitzades menys dies a l'any del que justificaria el seu impacte, i envoltades de construccions pensades per a durar poc.
La megafonia comença abans d'hora, pregant al nombrós grup d'esquiadors de muntanya que travessen cap a Núria que no circulin pel mig de les pistes.


Concentrats en el nostre esforç per a superar els pendents de Punta Ombriaga i Bacivers, oblidem ràpidament el desori de l'estació d'esqui de Vallter.
A la carena divisòria el vent ens recorda que forma part essencial d'aquest paisatge de cims arrodonits, però aviat afluixarà.

Per fort pendent, refiats d'una neu molt endurida, vella i transformada, baixem a la Coma de Bacivers i flanquegem l'estribació oriental del pic, entrant a la petita coma que es forma a la seva cara nord.


Tal i com feiem la setmana anterior al pic de la Dona, caminem coma endintre identificant canals, més profundes i menys nombroses aquí, mostrant un aspecte més feréstec.
Les petjades revelen recorreguts realitzats per altres cordades dies enrere; avui estem sols, ni un ànima. El vent de la carena no convidava a venir.

 Canal Oriental i canal Petit Dídac

Aproximadament a mitja paret trobem la canal batejada coma Petit Dídac, molt evident, encaixada i amb total continuïtat de neu, però oculta rera un esperó quan ens aproximem pel fons de la vall.
El ressalt intermig esmentat a les ressenyes el trobem totalment tapat de neu, i només a dalt, i per gust, ens desviem a la dreta per un pendent de neu que es redreça sobre l'aresta, sortint d'aquesta manera una mica més enlairats. Neu dura majoritàriament, amb petjades marcades de  dies enrera i trams que permeten fer piolet tracció, a excepció de la sortida final que és més inconsistent, obeeix a les condicions imperants al Pirineu durant aquest etern anticicló.

Cim, coll de la Geganta i avall.

Montserrat signa aquest inconfusible horitzó al sud del Pirineu Oriental.