dimecres, 2 de gener de 2013

Ombra i sol a la Plantació: Magical Mystery Tour

7 de desembre del 2012


A La Plantació i a l'hivern el sol refrega les puntes de les agulles ben entrat el matí, i les canals ens asseguren fredor i ombra fins als contraforts més baixos. És així doncs que no és el lloc ideal per escalar plaentment aquests dies, però aquí estem, ben calents després de pujar des del Clot de la Mònica.

La firma de la via ja ens indica que trobarem les assegurances on les necessitem i els graus factibles, o sigui que afrontem la via molt tranquils tot i el poc tacte que permeten les temperatures.



Primer llarg per a superar un primer contrafort i segon per a lo propi, aquest amb una sortida ben desplomada que es resol amb estreps, on per cert hi falta un pitó però que es passa a lliure molt còmodament. El sol ja toc de ple i només les alzines de les reunions ens faran ombra a partir d'ara.

El tercer llarg comença amb una placa de quarts on per la qualitat de la roca s'ha decidit no foradar, i és desequipada fins al llabi. A partir d'aquí l'agulla es redreça amb un pas ben fi de 6a, que la Silvia puja després de mirar-s'el un parell de cops. Som al contrafort de l'Agulla de Sant Martí i anem a fer reunió una mica més avall del collet, en una alzina.



 Tercer llarg, net fins el llabi, flanquei, i mur amunt amb el pas clau.

La continuació lògica correspondria al traç de la Integral Sant Martí, via força més exposada i difícil, però la continuïtat alternativa de la línia dona com a resultat un preciós llarg.

Efectivament el quart llarg és tot flanqueig per placa tombada de forats, amb roca excellent, i un passet vertical i diferent per acabar la tirada, que ens deixa a una canal de pujada a la verge cara sud de la Roca de Sant Martí.



El cinquè llarg segueix la canal que forma el llabi que abans desplomava sobre el flanqueig, amb una panxa que la ressenya marca de 6a però que diria que és més fàcil, i acaba en  una reunió sota el mur cimal.



Un sisè i curt llarg supera el mur fins el cim, on trobem el pot de piulades soterrat a la fita, amb el característic llibret i ressenya original.


Del traçat de la via en resulta doncs una assequible i gratificant excursió vertical per a assolir la Roca de Sant Martí, on només vies de nivell s'hi atansen, fora de la normal, que es desgrimpa. El recorregut és totalment lògic a l'inici, encara que semblin llargs obviables, però no tindria cap sentit saltar-se els primers contraforts tot i la seva poca continuïtat. El darrer llarg al contrafort de la Roca de Sant Martí posa l'accent de dificultat a la via i a partir d'aquí es desvetlla el camí alternatiu al capdemunt de 'agulla.


I qui vulgui seguir i tingui nivell, al davant mateix hi ha la imponent cara sud-oest de la Roca de Sant Cugat, amb tres vies i molt poques assegurances. Potser algun dia continuarem.






1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Una via distreta i variada aquesta, el conjunt d'itinerari i equipament et fan treballar i disfrutar alhora.
Salut i fins la propera