divendres, 1 de març de 2013

Abans i després de la nevada, al voltant de La Mola

Tot i la inconcreció de la data, les imatges giren entorn de la nevada que la matinada del 23 de febrer d'enguany va emblanquinar tot el prelitoral, les primeres uns quants dies abans i les de la neu el mateix 23.

Els processos fotoquímics ja ho tenen això de fer-se esperar per a obtenir les imatges: revelar la pel·lícula, assecar-la, fer una prova de contacte, positivar el paper, esvandir, assecar.... 

 Font de les Cantarelles.


Castell del Coll de Tanca. 

 Nevada a la roureda de la Canal de les Teixoneres.


Contrallum a ponent des de La Pola.

7 comentaris:

E. Managuerra i J. Feliu ha dit...

Hola Sergi,
Que bé recuperar la calma del laboratori. Quins records. Encara sento l'olor del bany d'atur...
Quina gràcia pensar que durant la mateixa nevada vam estar fent una foto similar. Mira el que veiem nosaltres a Toran:
http://www.flickr.com/photos/jorelson/8507109509/in/photostream

Fins aviat!

Sergi C ha dit...

El privilegi del Toran per a gaudir d'aquests paisatges contrasta amb l'excepcionalitat dels mateixos a Sant Llorenç.
Vet aquí una dicotomia inversa entre l'entorn més mediterrani i el més atlàntic del païs.

Jaume Llanes ha dit...

No sé ben bé per què, però sempre he trobat molt suggestives les fotografies en blanc i negre. No crec que sigui només perquè contrasten amb el color que domina des de fa molt temps el món de la imatge, ni tampoc per factors emocionals lligats a l'estètica d'una època passada, sinó perquè em sembla que tenen alguna cosa especial, com si les fotos en blanc i negre ens convidessin a intentar desvetllar el seu misteri...

en Girbén ha dit...

La roureda de les Teixoneres i dels sots veïns, junt amb l'excepcional clap de rojalets de la Barata (què hi fan aquests vivint a 500 m?), són dues anomalies enmig de la monotonia de l'alzinar i un magnífic destí per a gaudir d'una bona enfarinada.
El cas és que, només una setmana més tard, el tema ja no és la neu sinó anar a veure torrents desbordats.

Sergi C ha dit...

L'absència de color accentua altres valors estètics en la imatge, ja sigui la textura, la forma.
No és cert que els abstractes, en despullar l'art de contingut vivencial i emocional posen de manifest els recursos purament estètics, llegeixis forma, color, textura, volum, espai...?
No és el mateix, però també és cert que la mancança d'un component contrubueix a l'accentuació dels altres.

Sergi C ha dit...

Els rojalets de la Barata potser son una anomalia sustentada pel microclima de la fondalada, Jordi, els roures de les Teixoneres, no tan (a Catalunya hi hauria més rouredes de les que ens pensem). Però més anòmals son els també rojalets que a prou feines sobreviuen al voltant del Malpàs de Can Pobla, alguns del quals ja cadàvers, testimonien un clima que es va assecant i escalfant, i una terreny feble que cada cop esdevé més rocós i menys profund.
Ara per ara haurem d'esperar que la codina s'assequi per atansar-nos-hi.

en Girbén ha dit...

Les grans excepcions arbòries del massís són aquell únic faig (diuen que plantat) i els delirants pins cargolats de l'Era dels Enrics.