dimarts, 12 de març de 2013

Gutierrez lo puto amo. Mentre els Galls obren via.

9 de març del 2013.

Incitats per la nova via que Los Galls de Ponent han obert, ens atansem novament a aquestes puntes rocalloses que s'extenen a l'oest d'Abella de la Conca (a tocar del poble hi ha les vies esportives difícils, massa difícils). 

Dia primaveral, amb un sol calent quan toca, uns cops s'aire que refreden quan bufen, nubolades tempestuoses que amenacen i descarreguen a la vora, i ametllers florits... L'entorn és avui molt actiu.



Ja sabem com és l'aproximació, que no vol dir coneixer-la, doncs el corriol i les fites no son molt evidents, però identificant la paret i la via des de la pista per on hem vingut, només cal tirar pel dret esquivant tantes gatoses i bardisses com sigui possible.

Veiem dos escaladors quasi al peu de via, 'potser ens haurem d'esperar', pensem, però no: estan escalant una mica més a la dreta. Porten estreps, ganxos, martells... i trepant; estan obrint molt a prop de la via que anem a començar, i fetes les presentacions resulta que son el Gutierrez, l'homenatjat a la via, i el Sergi, que publica el blog de Lo Gall de Ponent. Així doncs gaudirem de bona companyia als primers llargs i rebrem informació de primera d'aquesta i d'una altra apertura que estan fent aquí mateix.


Gall obrint via. Sembla ser que la nova compartirà algun tram amb la que estem fent.

Una placa i el dibuix del gall indiquen l'inici del primer llarg i el peu de via. Dos trams de paret interromputs per una brevíssima feixa amb quatre savines defineixen aquesta tirada bastant contínua, perfectament protegible amb aliens i friends, sense menystenir els Tricams, que en les fisures horitzontals van de primera. 
40 metres d'escalada plaent, només incomodada per algun regalim i terra de les últimes pluges, menen a la reunió, equipada amb dos parabolts. Uns altres tres parabolts i un pont de roca constitueixen l'equipament fixe del llarg.

Llarg i reunió 1.

El segon llarg comença quasi caminant uns 15 metres per atenyer el següent mur. Ja que aquest concentra les dificultats majors de la via, fem reunió en el segon pont de roca i ens ho prenem amb calma; els matolls i el canvi de direcció del llarg prometien foça fregament de corda.
El tram vertical de la tirada és un diedre fisurat que acaba sortint en placa, ben protegit al final amb dos parabolts, gràcies als quals podem forçar l'adherència de la roca per solventar el pas. Assolim un tram tombat amb pedres i matolls que acull la segona reunió.

Tram dret del segon llarg

Caminem ara cap a l'últim tram de paret, fent el tercer llarg de tràmit. Segons la ressenya la reunió es fa després de superar el primer mur, sobre un parabolt i un pont de roca, però nosaltres, despistats, la fem a sota, en un primer pont de roca.

El quart i últim llarg supera el triangle que forma l'agulla cimal i sense dubte és l'estrella de la via. Continu, sostingut, aèri i amb una roca excelent, permet gaudir de l'autoprotecció amb la tranquilitat de dos parabolts en els punts més fins, sobretot a la sortida.
El llarg comença en una mena de xemenèia amb grans fisures entre blocs. Inmediatament esdevé placa fisurada on anar ballant a la recerca de preses pels peus i fisures per a assegurar-se, fins que a dalt de tot les fisures es tornen cegues i en adherència es supera el pas, protegit per l'últim parabolt.
Resten un parell de curts murs per assolir el capdemunt de la serra i fer reunió en un merlet equipat i un parabolt de regal.

Tram de xemenèia.

 Tram de placa.

El descens es fa tot caminant i desgrimpant cap al coll est de l'agulla, i després cap al nord, amb l'ajuda d'una corda fixe que hom hi ha deixat. Vall a vall cap a l'est primer, girem després al sud entre aquesta serra i la següent, i passem per sota de les vies de L'Aresta i Un gran dia, la primera d'elles pendent de fer i que hauria escalat si el dia hagués estat millor en quant a meteorologia.

Ressenya original.

6 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Una raconada a visitar, veig que tú ja hi estàs abonat Sergi! a veure quan hi trec el cap ara que ja hi haurà força vies per aprofitar el viatge.

josep i laura ha dit...

Poc a poc aquest racó de món va agafant prestància en quant a vies! Ja tenim un nou motiu per tornar-hi, interessant itinerari i preciòs paratge.... no es pot demanar més!

Salut, tàpia i alegria

en Girbén ha dit...

Ah les meravelles de la Conca Dellà!
A recomanar el pas pels Estanys de Basturs i a prevenir sobre la possibilitat d'accés rodat des de Bóixols (factible alhora que un o tot o res).
Tot observant la cartografia detallada del rascler vertical per on passa la via descobreixo noms tan saborosos com els de "Roca de la Casa Vella" (pel cim) o d'"Estimat del Borrell" (pel seu repeu). I que gran és la llengua que hem heretat!!!

Sergi C ha dit...

Ja m'agradaria ser-hi abonat, però el lloc és lluny.
Ja dic que és per a anar-hi amb els pitons i ser lliure. Les seves agulles, serres i roques conviden a enfila-se i aventurar-se, però de moment no se m'acudirà de fer-ho, que tinc 'encàrrecs' pendents.

La toponímia de per si també convida a la descoberta. Precisament sobre l'esmentat 'estimat' hom no pararia de dibuixar línies.

Lo Gall ha dit...

Bon dia Sergi (homonim)Espero que us hagi agradat, el racó de mon s'ho mereix. Respecte a la via que estem obrint , no compartira cap tram amb "lo puto amo" i si no pasa res, quedara guapa a collons, la roca , de moment execpcional. Seguirem informant. Una abraçada.
LO SERGI

Sergi C ha dit...

Ja friso per veure aquesta via que esteu, i l'altre de l'esquerra, que també promet sobre aquell pilar monolític!
Anirem seguint el que feu.
Gràcies i a reveure.