dimarts, 19 de març de 2013

Reyes, via de col·lecció a l'Obac

16 de març del 2013.


Ressenya publicada al Vertex nº

Divendres passat, només amb la foto del Santllors, no ensopeguem el recorregut de la Reyes i essent tard com era s'ens fa fosc de seguida.
A casa miro el Vèrtex nº 227 on un fantàstic article dels Masó resulta ben aclaridor.

Dissabte, amb la promesa de pluges a mig matí que s'acabarà complint, hi tornem i fem la via.

El primer llarg és un flanqueig caminant per sobre d'una feixa fins a una reunió reequipada amb dos espits. Facilitat total, però compte no trepitjar cap còdol desenganxat per que la caiguda és maca i només dos merlets precaris ens protegeixen.




El segon llarg ja és recte amunt i sense dificultats, però amb l'emoció de la peculiar roca. Un primer mur només sortir de la reunió es comença escalant sobre còdols que cal triar bé, per acabar sobre un tram tombat de roca encrostada. Cap possibilitat de protecció i cap asseguraça fins un parell de metres més amunt, on hi ha un espit.
A partir d'aquí es pot llaçar alguna savina fins el següent mur, altre cop vertical però amb millot roca, i protegit per un altre espit més a l'abast. Per acabar cal superar un tram fàcil de còdols més grans i alguns d'ells més amenaçadors, i que altre cop cal triar bé. La reunió es fa en una savina.


Núbols que evolucionen, cops d'aire i sensació de fred... just arribats al cotxe comença a ploure; hem estat de sort. 


2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ep Sergi, m'he mirat el croquis de Sanllors i no m'extranya que no trobessiu la via!! escalada romàntica i amb encís, hauré de tornar per aquests verals.

Sergi C ha dit...

Doncs a veure si ens hi acostem plegats, Jaume, que hi ha moltes coses per fer i, encara que siguin petites vies, aporten una satisfacció especial. Prou que ho saps tu...
Fins aviat.