dijous, 27 de juny de 2013

Fugint de la boira aranesa cap al Molières (Mulleres)

23 de juny del 2013

Ahir vèiem la cara nord del Malh des Pois (la Forcanada) des del Montlude i avui veurem les seves puntes des del sud, des del Molieres, i pels pèls, per que la boira va pujant i acabarà en núbol.


 El Malh des Pois (Forcanada) i el Molières (Mulleres), aliniats, des del Montlude.


El Malh des Pois des del Molières, amb la cresta que es prolonga fons el Coth d'Alfred i el Cap deth Hòro de Molières.


Més tard del recomanable comencem a caminar per un entorn freqüentat i fresat; avui toca 'descans' i no ens volem complicar la jornada, tot i que acabarem força rebentats per una neu víctima del primer sol.


Itinerari transitat sense ser massificat, almenys aquests dies; el que fa que una muntanya assoleixi els 3000 metres... Tot i així aquest fet no obsta per a obviar la bellesa d'una primavera, perdó, estiu, farcit de neu en alçada i amb una vegetació a punt d'esclatar.

El dia comença esplèndid, i a partir de migdia s'acaba tapant. Com que anem tard ens ho patim tot: sol, neu fosa i bòira. El cansament del dia anterior es nota i s'accentua per l'estat de la neu. Cinc o sis excursionistes ens precedeixen, però la seva traça no s'ha aprofundit per que encara era prou d'hora per a ells, i per tan ens toca reobrir-la a nosaltres.
Tot i així assolir el cim sempre satisfà. 

Fotos de la Silvia: pujant sota el sol i baixant sota la bòira.



Marxem del Pirineu amb una boira pixanera que combinada amb el vent fa l'estada desagradable, fins al punt que decidim afagar el cotxe i no parar a dinar fins a Sopèira, on a la riba del pantà hi ha taules, ombra i calma meteorològica.

Demà acariciarem el bon temps del prelitoral i el conglomerat de Montserrat, ja quasi  oblidat.




 

3 comentaris:

edunz ha dit...

i alhora, quanta neu encara, fa estrany anar-hi a peu.. quasi prefereixo no tornar a l'alçada fins que se'n despulli del tot, que sino estaré entre dues aigües i una mica rabiós!

El conglomerat montserratí, qui acarana a qui? .. privilegi de país que en un salt som a tot arreu

Sergi C ha dit...

Ja trobo a faltar una mena d'esqui i algun accessori que rigiditzi la bota de muntanya, o una bota d'esquí molt bota (per aquí va la cosa...), però perdre's la primavera a l'alta muntanya per a incomoditat del terreny mai.
Millor patir una mica i ser-hi que imaginar-s'ho.

Jaumegrimp ha dit...

Ep companys! veig que esteu Alpinistes darrerament, bones trescades sí senyor! sovint l'estiu baixant d'algun cim hi penso, qui tingués uns esquís!!
Poca roca enguany no?