Continuant amb les escalades de tarda a Sant Llorenç, repeteixo aquesta via, doncs la Silvia i la Fran no l'havien fet i realment és una agulla molt maca, amb les millors postes de sol del massís.
Des del camí que va al mal pas de Can Pobla, pugem per la canal rocosa que hi ha entre la Miranda dels Cavalls i la Roca del Salt dels Cavalls, havent deixat abans la Eli i el Javi, que escalaran l'aresta sud d'aquesta segona roca.
La canal ens porta a un collet sobre el contrafort de la Miranda, on uns metres enllà començaa la via, amb la R0 formada per 2 espits sobre una gran roca marró.
Comença la Silvia amb el L1, que en pocs metres i uns quants passos de III ens porta al peu del primer mur, on hi ha la R1.
Continuo jo amb el L2. Xapo un parell de burins i trec l'estrep; de primer no m'atreveixo a intentar-ho en lliure; hi ha dos burins un al costat de l'altre i xapo una corda a cadascun, i l'estrep en un d'ells. Amb un pas A1e n'hi ha prou per xapar el seguent espit i sortir en A0.
Pujo en lliure fins l'últim mur, on faig un altre pas amb l'estrep i arribo a la R2, en una repisa ample i còmoda.
La Silvia, amb uns quants intents, treu els passos en lliure, i la Fran en A0, sense estreps. Al final ho aconseguiran encadenar algun dia.
La Fran superant en A0 l'últim mur del L2.
El curt L3 el fa la Silvia, amb una entrada fina però molt assegurada, i una roca ja excelent.
R3 en 2 parabolts, un dels quals amb anella des del que rapelem fins a baix.
La Eli i el Javi al capdemunt de la Roca del Salt dels Cavalls.
Les vistes des de la Miranda justifiquen l'escalada al capvespre. El ràpel el fem ja quasi de nit.
2 comentaris:
Veig que t'estàs aficionant a Sant Llorenç eh? però és que aquesta punta té un encant especial!
L'Eli veig que no para tampoc, endavant amb la roca!
Les tardes entre setmana a Sant Llorenç.
I sovint també els capvespres!
Publica un comentari a l'entrada