Seguint amb les nostres escalades de tarda, avui toca acostar-nos a la Castellassa de Can Torres; ja fa massa dies que la veiem des dels Plecs de Llibre, i crida l'atenció.
Ens mirem la Castellassa a banda i banda per triar quina via fer. Quin estimball que presenta a la seva cara oest! Després de vorejar-la i examinar les vies, ens decidim per la cara nord, on hi ha la via Antonio Alcaraz.
És una via oberta des de baix, equipada amb espits, força abundants, cosa que ens fa sospitar que escalarem molt en artificial.
Efectivament: començo jo i enfilo els peus a les branques d'un ginebró que hi ha a peu de via, fins que pujo a la primera repisa. Dos o tres passos en lliure i trec l'estrep, doncs ni en A0 m'atreveixo de primer. Supero d'aquesta forma el primer tram de panxa, i en lliure continuo fons un altre desplom, amb uns matolls i una mica de terra a l'esquerra.
Tres passos d'estrep i continuo en lliure. Els abundants líquens de la cara nord fan desconfiar de l'adherència, però és prou bona.
R1 en 3 espits grossos.
El Wolfgang fa el llarg sense utilitzar l'estrep; de segon es permet el 'luxe' de fer A0 en els passos d'artificial.
Continua el Wolfgang el L2, fent força A0. Quan s'arriba a la roca blanquinosa que hi ha sota el gran desplom del cim, la via flanqueja a l'esquerra sobre una repiseta, i va a buscar la via Jacint Aguilar (equipada amb parabolts). Fem reunió a la intersecció amb aquesta via (2 espits).
Pujo aquest llarg quasi tot en lliure, excepte un pas on el conglomerat és molt petit, vertical i esmicolat.
Des de la R2 seguim l'esmentada via xapant dos parabolts fins una reunió que hi ha al mur final, amb 2 espits i diversos burins vells, pot de piades rovellat, algun clau antic, etc. Degut a la hora que és decidim rapelar (amb cordes de 50 m s'arriba a la base).
La via continua per una fisura on hi ha 2 tacs de fusta amb filferros i un pont de roca amb baguetes. Amb friends es pot protegir bé. Queda pendent doncs escalar una o altre via fins dalt.
1 comentari:
Què maca és la Castellassa de Can Torras!! aquesta no l'he fet i es veu interessant, al menys per als que ens agrada Sant Llorenç...
El Wolfgang sense treure els streps tibant de bíceps, i després es queixa! és que és un bou BOU!
Publica un comentari a l'entrada