El Jaume B i jo sortim divendres de Terrassa i quedem amb el David per a sopar al bar Escalarre Rock Cafè de Sort, i quin excel·lent llos per sopar: boníssim i vi a copes; no us el perdeu!
Aquella nit fem bivac a les bordes de Virós, lloc fantàstic amb herba, font i silenci, només interromput pels animals salvatges, i molta llum d'una lluna encara molt lluminosa.
Dissabte, a les 7 del matí arriba el David i oc despés la resta de companys, i per pistes, pugem amb cotxe fins el refugi Gall Fer, en obres durant aquest estiu.
Des d'allà comencem a caminar per les pistes forestals del Bosc de Virós en direcció est, fent alguna drecera per camins de treta, fets per a desemboscar, fins que arribem a un torrent sota el cim de Lo Covil.
Ascendim fortament un 450 m, creuant una pista, fins la carena, i en direcció nord, a l'herbat cim.
Des d'aquí continuem carenejant a l'est, creuant el Portarró de Sabollera i el coll de Finestrelles, i novament, uns 200 m de fort desnivell ens permeten assolir el cim del Salòria.
Dia molt clar i amb amplíssimes vistes. Fem el retorn desfent el mateix camí, excepte Lo Covil, que el flanquegem pel nord per a evitar més desnivell.
A la nit sopar i festa, i novament bivac al poble d'Ainet de Besan.
Diumenge, amb una mica de ressaca, esmorzem potentment al refugi l'Esquirol d'Ainet de Besan, on han dormit els companys, i ens dirigim amb cotxe al Pla de la Selva, en plena Vallferrera.
Prenem la pista que en llargues zigazagues ascendeix pel barranc d'Aixeus, fins que finalitza i passa a ser un corriol enmig del bosc, bosc que poc a poc també va desapareixent i deixa pas als prats i els roquissars. Aquesta zona de la vall sembla un jardí, amb els nerets florits, el corriol i el torrent formant cascades.
Superada una petita tartera, arribem a un replà elevat sobre l'estany d'Aixeus.
Alguns companys es queden aquí, i un bon grup continuem amun cap al cim del Monteixo, per un corriol ben fresat, herbós al principi i pedregós al final, però molt còmode. Les vistes del Monteixo son amplíssimes, degut al seu relatiu aïllament entre valls.
Mig en broma parlem de carenejar cap al Norís; algú s'ho pren seriosament; uns quants estan decidits a anar-hi; ... i acabem anant-hi tots.
Descendim del Monteixo per la seva aresta est, per terreny descompost prop del fil i amb herba relliscosa a la pala, fins un coll al damunt d'una canal orientada a nord. A partir d'aquí el terreny és més sòlid, i anem pujant i baixant tot seguint la carena cap a l'est, fins que després de creuar la canal que farem servir per baixar, assolim el cim de Norís.
Feta la volta, baixem per la tartera de la canal, i amb la forta assolellada que estem patint, uns quants no dubtem de llançar-nos a l'Estanyol d'Aixeus i quedar com nous amb la seva aigua glaçada.
Des d'aquí retornem al replà sobre l'estany gran i baixem al Pla de la Selva, on ens anem despedint d'aquesta trobada.
1 comentari:
ep! bona crònica i exel·lents fotos. L'he descobert avui.. enhorabona!
Publica un comentari a l'entrada