Aparquem a Can Maçana i anem al refugi Vicenç Barber, on continuem pel camí del Pas del Princep fins el Torrent del Lloro. Pujem per dintre del torrent fins el peu del Talp, on hem de fer unes quantes voltes per trobar el peu de via, ja que anava confós de cara: la buscava al sud i la via ataca la cara oest, deixant el Talp a la dreta.
- L1: 45 m per superar el primer contrafort, que comença amb IV una mica brut pel bosc. Reunió en 2 espits situats al mur que escalarem en el proper llarg.
- L2: 30 m, IV+, més verticals i amb bona roca; R en una alzina al capdemunt d'un segon contrafort.
- L3: 15 m, Ae, IV+. Baixem uns metres en una estreta canal però no fem el canvi de R que indica la ressenya. Enfilo el vertical i llis mur apoïant-me i encintant un gran boix; en A0 faig 2 passos fins un flanqueig que ens porta a la bauma on hi ha la R.
- L4: 40 m, V-. Sortida en flanqueig i amunt. El llarg més 'escalable' en lliure.
- L5: 30 m, A1e. Superem la bola culminant de La Monja per paret desplomada, amb estreps. Els anclatges en algun punt fan treballar de valent. R al cim en una antiga instal·lació reforçada amb un espit nou.
Des d'aquest collet, retornem pel camí que des d'aquí ens porta a la canal Ampla (marques blaves), fins a trobar el camí que baixa del Portell Estret. Descendim pel camí suau i còmode que transcorre per la canal que com diu el seu nom és ben ampla, i amb un bosc d'alzines preciós. Quan trobem de nou el camí del Pas del Prícep ja som quasi al refugi.
Ben bé, per l'aproximació i el retorn, l'escalada a Frares pot ser una part d'una excursió amb més contingut.
2 comentaris:
Felicitats Sergi,
ja en tens una altre al sac!
Veig que l'aproximació continua sent un petit secret, ja m'ho trobaré...
Gràcies per la piulada i les fotos.
Salut
Ja hi aniré un altre cop amb tu.
Aquella zona dona per molt.
Publica un comentari a l'entrada