dimarts, 8 de juny del 2010

Les finures de la paret oest del Cap de Mort: via Maya

Després dels reequipaments, i de la difusió de l'escalada a Sant Llorenç a través de www.santllors.com, som més els que escalem per aquesta zona, d'aproximació ben curta i còmode (quasi coincidim amb el Jaume).
Tot i així quasi sempre hi hem escalat sols, i dubto que mai hi hagi aglomeracions, a diferència de la pràctica del senderisme, ben massificada en aquest massis.

La Sílvia a la R1.

La via recorre la tombada i arrodonida paret s'aquest vessant de la Mola. La roca és molt bona en totes les franges, cosa excepcional en aquest massis. En el primer llarg les preses son molt fines i cada muret obliga a fer passos de molt equilibri. En el segon llarg trobem més forats i cantells que permeten superar els murs de forma més atlètica. Tota la via està molt ben assegurada.


Els companys es disposen a començar el llarg 1. Les preses de mans son fines, sense cantells, i els peus treballen sovint en adherència; si això fos més vertical... El Cavall Bernat es mostra excels des d'aquesta paret.

A l'últim mur del segón llarg no hi ha assegurança i poso un Tricam, sempre útils al conglomerat; el Jaume a punt d'arribar-hi. Imayge de la R2; l'antiga era (i encara hi és) al bois de sobre, reforçat amb un espit casolà.


2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Sergi, una raconada ben agradable la del Cap de mort oest! veig que t'estàs aficionant a Sant llorenç!!

Anònim ha dit...

vaja cara de cansada que fotiaaaa!!!!i a mes el metge va i deixa un comentari ajjajaj