Descobrir o complicar-se la vida; via Sorolla a la Punta del Mig.

Encara no se com el Jaume va superar el primer llarg d'aquesta via de laprimera cinglera de Sant Llorenç, situada a la cara oest de la Punta del Mig (entre la Roca de l'Esquirol o el Cap de Mort).

Fa dies que ens hem apropat a aquesta accessible punta, que presenta dues vies d'esportiva magnífiques a la seva cara oest, de V i 6a+, generosament equipades amb parabolts pel Pere Dinarès, i amb una roca molt bona. De camí ja vàrem veure els burins de la Sorolla, i una mica més a la dreta els espits de la Was de kul, un 6b+ excessiu per a nosaltres.

El jaume comença a encadenar burins, estreps en ma i fifi; aviat n'apareix algún de ben xafat, altres de molt rovellats, i més amunt algun que només treu el cap, sense plaqueta ni possibilitat de posar-n'hi.
Tiba tan com pot però no arriba; al final li passem una branca a la qual lliga el Frog de Kong, per enxampar un spit bastant nou que hi ha sobre el petit desplom. Supera així el pas, però caldrà recorrer novament a la tecnica de la branca per a vencer un altre buri rebentat.

D'aquesta manera arriba a la feixa on munta reunió, una reunió per cert ben precària: una plaqueta recuperable en un burí rovellat, un Tricam en una fisura i una cinta en una sabina 5 m a l'esquerra.

La Sílvia puja després, começánt molt valenta en A0, i jo l'últim.



Arribats a la feixa, cal encarar el següent llarg (molt curt per cert). Hi ha un mur, balmat per sota, i tres metres per sobre l'espit de la Was de kul (on son les anelles de la R1 d'aquesta ultima via? Ni rastre...).

Intento superar jo aquest mur, però la pecarietat de la reunió i cap assegurança em fan enrera.
Decidim enviar la Sílvia amunt fent-li escaleta amb les mans, fins superar el mur i xapar, ja per bon terreny, l'espit. Ja posats continua flanquejant a la dreta, trobant un burí, i dirigint-se més a la dreta cap a la reunió de les cies d'esportiva abans esmentades.
Pujo jo de segon (hi inetnto en lliure però al final passo i tibo de corda) i penjo dos estreps a l'espit per quepuji el Jaume (amb dues motxilles!), i acabem així aquesta encigalada.