diumenge, 10 d’octubre del 2010

La Ballestera, una carena als Ports de Beseit

Quan una borrasca de ponent envaeix tota la península, un dels llocs on més aviat tornarà el bon temps és als Ports, doncs el vent de la vall de l'Ebre ho escombra tot. 
I com de forta ha de ser la borrascsa com impedir que el poderós vent de ponent faci la seva feina i torni a ploure al tercer dia!


Des d'Arnes, al nord del massís, en plena Terra Alta, accedim als Ports cap al sud, per la pista asfaltada que es dirigeix al Toll del Vidre, riu d'Algars amunt.

Des d'aquí, prenem un corriol que entre brolles i pins sembla que no ens hagi de dur a cap elevació remarcable, doncs ben suaument segueix una poc perceptible carena.
La roca va apareixent i sense adonar-nos som apareix la cinglera de La Ballestera.


Caminant i quasi grimpant per un conglomerat que sembla literalment formigó abocat, assolim el cim de La Ballestera, anomenat Lo Blau. És aleshores quan apareix el barranc del Riu de les Valls, i els Ports mostren el seu caracter ocult, sempre rera les muntanyes d'aparença suau. És el regne dels barrancs i les cingleres que s'hi aboquen.


Les Roques d'En Benet apareixen altives entre boires, i les quebrades serres revelen l'orografia oculta del massís.



Des de Lo Blau resseguim cap a llevant la carena de La Ballestera. Inicialment és plaent, ample, sobre roca i entre matolls, i poc a poc es va complicant, primer amb algun ressalt que s'ha de grimpar, i després amb esmolats i esmicolats murs pels que hem de caminar amb molta cura.

Les Roques d'En Benet atrauen permanentment la mirada de la càmera.

La carena inicia un suau i llarg descens, més enllà del Coll de la Farrera, que després haurem de remuntar.
Ja a baix de la serra, descendim cap a ponent seguint el Riu de les Valls, afluent de l'Algars.


Tot baixant, trobem els camps abandonats i els masos derruïts de Les Valls i Botzut, encreuament de camins i surgència d'aigua, sobretot aquests dies.


És aquí on la Ballestera mostra la seva cara més vertical, i amb bona raó disposa d'unes quantes vies que, com és de suposar, tenen un elevat grau sobretot a l'entrada.

El Riu de les Valls va ple d'aigua i contrasta amb la nuesa de la roca.

Abans d'arribar a la confluència dels dos rius, un corriol ens condueix en ascens al Coll de la Creu, passant per l'habitat Mas del mateix nom.


Després de caminar la Terra Alta ens ofereix les seves magnífiques postes de sol, gràcies al seu ampli horitzó cap a ponent, i per celbrar-ho res millor que una ampolla de vi i un plat d'embotits al bar.