dissabte, 2 d’octubre de 2010

La Plantació, la Processó dels Monjos i el Gorro Frigi

Una via dels germans Masó a una agulla de La Plantació sempre és quelcom agradable d'escalar: aproximació feréstega, itinerari lògic, les assegurances necessàries i on han de ser (bé, al segon llarg hi trobo una certa sensació de desprotecció)... Perfil Logarítmic n'és el nom.

Monestir, escales, Gorros, i ben aviat, després de deixar enrere el Gorro Frigi, baixem al sud entre el Sentinella i la Cara de Mico. Despedim la gentada i ens ajupim sota les bardisses de cara a La Processó dels Monjos, utilitzant una bona dosi d'intuïció per trobar el peu de via a la primera.

El primer llarg comença amb la roca una mica bruta del bosc, però está molt ben assegurat. El segon llarg, supera un llabi que, un cop dalt, em dona una certa sensació de desprotecció. Hi trobo a faltar alguna assegurança en aquest punt, i els forats que hi ha son massa grossos pels Tricam que porto. Amb el tercer llarg assolim el cim de la Talaia dels Enginyers, una de les tres puntes de La Processó. Resta un llarg fins la cota 422, la més alta; es tracta d'un mur de 10 m amb un espit al mig i un pas una mica atlètic que dona la nota final a la via.

Per baixar, no fem cas de la ressenya i fem un rapel des d'una sabina cap al Gorro Frigi. Aquest descens, en gran part volat, els porta a un curiós forat on es nota que hi dormen les cabres; el nostre error ens permet descobri un petit racó de la muntanya.

De retorn al camí principal i davant del Grorro Frigi, escalem entre boires la via del Carles, agradable, ben assegurada i molt plaent, com la majoria de les de Gorros, i així experimentem les dues cares de Montserrat: la més salvatge a La Plantació i la més populosa a Gorros.