Si el Capcir és una gran planura envoltada de suaus carenes que ho formen petites valls, el Donasà és tot una vall que s'engorja al seu extrem nord.
La petita estació d'esquí de Mijanés, tancada encara, és l'últim punt transitable de la carretera D25, que comunica la comarca amb Ax. La neu talla el coll de Pailhères i no es neteja la carretera.
Des dels plans més amunt de l'estació veiem tota la vall i el Tarbesó al fons.
Calcem esquis a l'aparcament de l'estació i pujem pels prats, previs al bosc que marcarà l'inici de la vall, la qual ja no deixarem fins la carena sudest del pic. La seva orientació nordest garanteix la neu, doncs a recer de les ventades de ponent, s'hi acumula la neu de les carenes.
Cabana a 1700 m, i carena culminant
El descens comença amb bona neu des del cim, fins que entrats a la vall notem que les temperature shan fet de les seves i costa esquiar.
La diferència amb les temperatures negatives del dissabte és abismal, i el mantell nival patirà de valent els propers dies.
3 comentaris:
Encara vau esquiar prou! la temperatura hores d'ara ja deu haber fos tota o gairebé tota la neu...uns companys de la UES, el Miquel i l'Elisenda (Blog del CAS)van fer aquest mateix cim el dissabte.
Ja n'he vist la piulada, Jaume.
Dissabte si que feia bona temperatura; diumenge la neu encara aguantava el tipus fent front a una humitat i calor superiors en forces.
Almenys allà no va ploure.
Vent terrer d'Espanya...
M'agrada la magnífica vista panoràmica d'aquest cim, s'allunya de la línia principal dels Pirineus i els magnifica.
Una zona ben bonica i força tranquil·la quan no bufa el carcanet.
lluís
Publica un comentari a l'entrada