dilluns, 20 de desembre de 2010

Gandhi el Bèstia a l'Oblidada i el Punxó de la Pau i la Justicia

Encara que no ho sembli, parlo de vies i agulles de la Plantació (Montserrat).
Triar un dels dies més freds de l'hivern per a escalar agulles situades en fondalades on el sol, ja baix de per si en aquesta època de l'any, ha de superar les agulles veines per a calentar la roca, és una experiència que desitjarem no repetir.
Pel Clot de la Mònica pugem a trobar el Torrent dels Llorers, el qual seguim fins a trobar la primera agulla a l'esquerra, que és l'Oblidada.

La via Gandhi el Bèstia, oberta pel Joan Vidal el 2007, s'ubica a la cara sud d'aquesta agulla. Comença amb una placa tombada fins que quan quasi s'acaba hem de superar un llabi per una fisura amb roca traidora, assegurada amb 3 pitons; l'itinerari és lògic però la roca dolenta.

El fred em fa esclar pitjor que mai; tinc la sensació de portar alguna cosa enganxada al dits que no em permet tocar la roca; no tinc gens de tacte, i endemés els gats adhereixen poc.
Sobre el llabi fem la reunió 1 i els sol ens acaricia, a nosaltres i a la roca.
Ressenya extreta de www.lanochedelloro.com

La Sílvia obre el L1 (glaçat!) i jo pujo com puc. Fotos de la Sílvia i l'Alex.

Tenim al davant una paret lleugerament desplomada, de color gris pel degoteig de l'aigua, ratllada per una fisura a l'esquerra, plena de dipòsits calcàris esmolats i punxents que faran sagnar literament a aquells que vulguin superar-la en lliure (així ho llegim al pot de piades que hi ha al cim i ho viu en carn pròpia l'Alex, que obre llarg).

L2: l'Alex intentant-ho en lliure i jo directament amb un estrep. Fotos de la Sílvia.

Quan és le meu torn, no m'ho penso gaire i pujo amb l'estrep ben a mà. Els parabolts permeten progressar d'un a l'altre amb un sol estrep i l'ajuda de la fifi; en A0 també es podria fer apoïant-se a la fisura.

S'acaba la fisura i el desplom, i per bona roca s'arriba al cim de l'agulla.
Flanquejant lleugerament per l'oest i desgrimpant al nord arribem al collet, i davallem per una canal fins la base. 

Ens dirigim ara al veí Punxó de la Pau i la Justícia, rimbombant nom per a aquesta agulla de forma punxeguda, adosada al serrat del Punxó i separada d'ell per un vertical coll.
La intenció és escalar 'Lituania lliure', però anem esverats i escalem una via situada més a l'oest que aquella, equipada amb parabolts. Es tracta d'un sol llarg per roca bastant bona, que supera in petit llabi on hi ha el pas clau, format per còdols amb aspecte de desprendres però que son molt més sòlids del que aparenten. Arribats al cim, llegeixo en el llibre de piulades que el Joan Vidal hi ha obert recentment una nova via anomenada Esperó de l'Eriçó, però la ressenya amb un pas de 6a que no ens ho sembla.

Voliem escalar l'Esperó de la Martina al vei i inmediat Serrat del Punxó, però el ràpel costa molt de recuperar, és tard, comença a tocar l'ombra i la temperatura cau, fent-nos memòria del que ha estat aquella sensació d'escalas sense gens de tacte.

Tornarem.

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

La PLantació és un bon destí per enamorats de la Muntanya com tú Sergi! A més el fred ja és el que toca no? nosaltres quan la vàrem fer, la Gandi, érem voltats de neu!
no tan sols no tenia tacte als dits d ele smans, sinó que els peus també!!! sort que el segon llarg és d'artifo i t'escalfes sol!!