diumenge, 30 de gener de 2011

Pic de la Cabaneta

Les recents nevades del divendres, caigudes amb molt poc vent, deixen una capa de 25 cm sobre una crostra ja molt envellida, doncs l'última nevada, de la setmana anterior, va ser escombrada pel vent.

Per la carretera, ben nevada, que penetra la profanada Vall d'Incles —plena de xalets d'aparença muntanyenca— accedim al pla que hi ha just abans del pont de la Baladosa, on aparquem.
L'aparença hivernal de la recent nevada amaga el poc gruix de neu d'aquest hivern, però el descens serà més plaent del que em pensava.


Creuem el pont (el modern, per  on va la pista forestal, doncs per l'antic hi corre un camí empedrat i massa poc nevat enguany) i ens endinsem a llevant seguint el curs del riu Juclar, que aviat deixarem per dirigir-nos al pla de Siscaró. Aquest pla, amb la seva cabana, restaran sota el nostre itinerari, a ma dels que ascendeixen el pic del mateix nom.

Pla de Siscaró. Les motos de neu van passant 

El soroll dels motors comença a imposar la seva malèfica simfonia per tot, i les traces de les motos de neu ratllen amb il·lògics itineraris l'inmaculat coixí hivernal. Com si fos un espai de pura diversió, els motoristes pugen i baixen, de vegades massa prop nostre, potser intentant presumir de l'aparent poder que els dona la màquina (actitut que comparteixen amb certs mal anomenats muntanyencs). És una lacra tolerar aquest reducte d'anarco-capitalisme enmig del Pirineu; l'Escapada... prou!


Més amunt del pla, travessem l'antiga cubeta glacial, ocupada ara per estanys i per suaus relleus que obliguen a remar. En breu atenyem novament els pendents que ens porten a la carena, un centenar de metres sota el cim.

Fontfreda, Valletes, Font Negra, Negre d'En Valira... les canals es van carregant de neu.


Les boires de l'Arieja van saltant colls i a voltes ens oculten totalment la vista, però el descens l'efectuem amb bona visibilitat. Alguns companys cerquen pendents més drets enllà del coll sota el cim; altres baixem per on hem pujat. La neu és bona, i tot la crosta dessota la neu pols, gaudim del descens.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Sergi! un dia amb bona neu!! això de fer muntanya amb esquís sol ser molt ingrat i trobar un dia amb bon temps i neu es per celebra-ho! Molt maques les fotos.
Caldria posar frè a la plaga de les motos de neu, sinó passarà com amb els Quads!

SergiC ha dit...

Les motos de neu son pitjor que els quads, doncs aquests últims circulen per pistes forestals, però les motos de neu passen per tot arreu, fins i tot per pendents de 45º, amb el risc de provocar allaus, per que de nivologia no se si n'estan gaire formats.
Andorra és anàrquica.