Densa i verda estora d'arbres que cobreix els vessants fins la carena nua, alzines, castanyers i faigs s'apoderen d'un petit fragment de cel convertint-lo en una massa d'aire ombrívola i fosca, plena de vida i camins.
Soques mortes sota fulles tot just nascudes, revelen el secret de la vida, que comença per a acabar i tornar a començar.
Inmutables aparentment, contemplen el devenir imparable de la vida i els camins.
La petja humana, antiga i vella, s'ha fusionat amb el paisatge, tan com el corriol amb el bosc, que el travessa sense fer-li mal i en forma part.
Del cel a la terra, la boscúria recull i entrega l'aigua, poc a poc i constant, perpetuant allò que només ha estat uns instants.
La carena, nua i florida, pentina les boires que ja han plogut, i banya de sol els matolls aïllats que han resistit tempestes i parturatges potser de vegades massa intensos.
Sant Miquel de Barretons, sobre Sant Segimón, i Viladrau al fons.
4 comentaris:
Sovint rondino perquè la pluja ens espatlla un jorn d'escalada, però quan veig els resultats, amb la vegetació esponerosa i exultant, m'adono que no s'hi val a rondinar, a ser egoista, la natura preval per sobre de les nostres dèries.
Esplèndid. Tot. La veu i la mirada.
El Montseny... i quina sort que tenim que ho tenim tant a tocar.
Molt xules les fotos!
Ѕimply wish to sаy your article is аs amazіng.
The сlarity іn youг post is simрly great
аnd i could asѕume you're an expert on this subject. Fine with your permission let me to grab your RSS feed to keep up to date with forthcoming post. Thanks a million and please keep up the gratifying work.
my page :: payday loans
Publica un comentari a l'entrada