dilluns, 15 d’octubre de 2012

Empotrats a casa. TIM a la Falconera.

22 de setembre del 2012

Hi ha llocs i vies que de sobte prenen protagonisme als blocs, i aquest és el cas de la Falconera, pregonada a tort i a dret aquests dies. També hi fa que la veda és oberta des del 31 de juliol, però hom deu esperar a que passi la calor de l'estiu i a tornar de vacances per enfilar-s'hi.

La xemenèia que solca la voluminosa Falconera és un recorregut més que evident, i per ella hi transcorre la més assequible de les vies, la Terra i Mar (TIM). Endemés ha estat reequipada, o potser només restaurada, no sabria dir.


El primer llarg, 35 m, IV+, comença en ple torrent i cal enfilar uns curts metres de terra fins assolir la roca, que en aquest punt comença per la franja bona, grisa i compacte. Una fisura i una sabina permeter assegurar-se fins que entrem de ple a la xemenèia.
Aquesta és ample i còmode, i permet enlairar-se en diagonal cap a dintre per allà on més agradi. Ho faig bastant al fons, prop de terra. Un forat permet encaixar-hi un Tricam i més amunt un parabolt marca el camí cap a la reunió.


El segón llarg, 20 m, IV+, continua a plena xemenèia, amb alguna panxa una mica més difícil que justifica els quatre parabolts que hi trobem. A part de llaçar algun element vegetal no posem cap assegurança més. Sense adonar-nos-en passem per sota la tirolina de la via Integral Fliping, en bastant mal estat segons diuen, ja que no ens hi fixem. Caldria desmuntar-la o refer la via?


El tercer llarg de 30 m, comença amb un pas on les preses son les precises i necessàries per que no sigui de molta més dificultat de la que és. Una expansió el protegeix i un gran boix assegurarà la continuació. 
La xemenèia s'acaba i passem de seguida a terreny tombat i més esmicoladís, abans de travessar un tram d'herba i terra. Algún matoll permet d'encintar-hi baga per a protegir-se i en algun forat hi entren be els encastadors, doncs tot i la facilitat, no està gens clara la solidesa del que trepitgem.

De seguida fem cap al coll i reunió en una savina.


Resta l´últim llarg, una senzilla grimpada al cim de La Falconera, que no caldrà per als que només vulguin escalar.


Ressenya extreta de www.santllors.com
 

6 comentaris:

josep i laura ha dit...

Exactitud mil·limètrica a l'hora d'emplaçar les assegurances, aquest cop sí que tenen ben guanyat el nom d'encastadors.
La via fa molt bona pinta, de ben segur que no trigarem a anar-hi!

Salut, tàpia i alegria

Sergi C ha dit...

Serà un passeig per vosaltres.
Quant hi ha per fer en aquella roca!

"PACA" ha dit...

...a la falconera es on vaig apendre a fer artifo,es un lloc especial.

Sabieu que totes les expansions de la tim son posteriors a la seva obertura?,abans es pujava al ensamble.

la tirolina de la fliping ja l`arreglaré.

salut i metres!i proveu la "rapsòdia in blue" a la mateixa paret.

Sergi C ha dit...

Ja m'ho crec, ja això de les expansions.
Com pot ser que siguem tan covards els 'escaladors' d'ara?
Ens la mirarem la Rapsòdia, que ja veig que va a parar a les dues argolles casolanes del cim. Almenys sembla ser que no necessitarem martell!
Si necessites ajuda per refer la tirolina ja ho saps; queda dit.

en Girbén ha dit...

Ai d'aquesta Falconera on, per massa accessible, hi han deixat de niar-hi els falcons!

M'alegra, Paca, escoltar-te per aquí..., com m'alegraria que em diguessis res d'aquell projecte que ens hauria d'unir.

Jaumegrimp ha dit...

Ei Sergi! felicitats per la TIM, la vaig fer fa molts anys amb el Pep Graells i aleshores no recordo més que algun espit al segon llarg. La Rapsody, recomanable de debò!