dimarts, 23 d’octubre de 2012

L'hora vermella dels Cavalls

Últims d'octubre del 2012, plena tardor.

L'estiu ja es va acabar quan li tocava i les tardes minven tan aviat com la llum solar decau. Les postes de sol encara no s'han escenificat davant dels meus ulls, però el tel del seu color accentuat per la codina rogenca tenyeix l'aire del capvespre.


L'aire net i sec ofereix la visió de tota la comarca fins les veïnes costaneres.



La freqüentació del mateix itinerari converteix en ritual la presa de certes imatges, davant les quals fora pecat no aturar-se i mirar, i jo haig de mirar a través de la càmera. L'objecte material serà el mateix però la diferència de la fotografia raurà en el factor temporal. És tan divers enquadrar diferents objectes en el mateix moment que diferents moments del mateix objecte.


Tarda clara i de cel net. Tarda boirosa amb el característic núbol encastat a La Mola.


Després de flanquejar sota el Cingle del Salt dels Cavalls, grimpem per l'aresta que es desprèn de la Miranda, fins que al peu d'aquesta la flanquegem. És un recorregut preciós, dels que més m'agraden de Sant Llorenç. Entre els boixos a l'esquerra i la codina a la dreta arribem al Malpàs dels Cavalls. 



Penetrarem ara a la foscor de la canal que, entre els Melindros, supera el desnivell de l'últim graó de La Mola. En sortir al capdemunt del replà cimal el bosc deixa via lliure a una llum que ja s'acaba del tot i que ens despedeis fins a la propera jornada si hi som a temps, si no fins a la propera primavera.




2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ets un poeta Sergi! les fotos i l'escrit traspuen amor Sant Llorençà, com suposaràs m'ha encantat el post.

Sergi C ha dit...

Estic segur que a tu t'inspira sensacions i sentiments similars.