diumenge, 4 de juliol del 2010

Esperó Xelo-Bam a la Roca Narieda

Una via com aquesta, oberta fa 24 anys, és una clàssica per a mi, i endemés, per la seva situació a l'ombra durant la primera meitat del dia, permet fer una escalada llarga a ple estiu.

Dit i fet: ganes d'escalar via llarga; anem a fer-la.

Arribats a la cadena que tanca la pista de Narieda, que utilitzarem per baixar, interperetm malament les ressenyes i prenem un corriol des de la primera corba de la pista, que ens deixa en un nou sector d'esportiva que s'està equipant, sense possibilitat de continuar. Ho provem per sota de la feixa però tampoc, i veiem clar que hem de flanquejar per sobre del mur on hi ha aquestes vies noves.

El corriol bò surt de la segona corba tancada d'esquerres. Aquest, ja ben fresat, ens porta ràpidament a peu de via, però hem perdut bastant temps.

La Sílvia enceta el primer llarg; últimament se li dona bé tot i no te cap problema. El segon també el fa ella. Rera nostre surten el César i l'Anna.


El tercer llarg ja m'el deixa per mi; la sortida és a la dreta, i de 5b jo diria que res de res. Seguint consells d'algun amic, baixo una mica a veure si és més fàcil, però al final surto per l'esquerra, autoprotegint, per una fisura que després d'una sabina puja amunt, i enllaço amb el recorregut original.

La quarta tirada també serà per a mi (la Sílvia no vol patir, però en realitat disfrutaria). La fisura sembla més difícil del que és, i els claus donen confiança. Després de la fisura, una placa de color ataronjat, amb una llastra que es deixa agafar molt bé, m'enganya i m'hi enfilo. És atlètica i divertida, però no permet sortir-ne amb seguretat; la via va una mica més a la dreta; amb un pas fi se surt de la placa, i per terreny més fàcil arribo a la reunió.

El quart llarg és un rostoll; el cinquè bona placa de V, i el sisè un altre rostoll, fins que l'esperó es torna a posar vertical.


Arribem així al setè llarg. Es tracta d'una fisura, neta fins quasi al final, que s'ha de protegir amb friends i tascons, amb un pas de 6a (graduat a moltes ressenyes com a V+). Em toca a mi. Els primers passos surten bé, podent col·locar friends i tascons des de postures còmodes, en oposició. Abans d'arribar al clau trobo el pas dificil, i sense pensar-m'ho, poso un tascó petit i tibo fort. La dificultat minva i arribo a la reunió.


El vuitè llarg és un 6c segons els que l'han alliberat; òbviament el fem en artificial. Tiro jo, i suo de debò: he de pujar fins tenir els parabolts per sota de la cintura en molts casos per arribar a xapar el següent. Alguns estan fluixos, i els apreto suaument amb una clau anglesa petita. Un pont de roca marca el final de l'artificial, sortint per una placa amb uns forats preciosos per agafar-s'hi.

A partir d'aquí queden tres llargs, en els que la dificultat va minvant.

Patim un bon ensurt (no recordo en quin llarg), doncs cau un bloc gran com una nevera segons el César, mentre quedava l'Anna a sota, però afortunadament només l'impacta alguna pedra petita.
Una altra petita desgràcia és l'impossibilitat de treure un friend, que queda com un regal al setè llarg per a qui el pugui arrencar.

Arribem tots sans i estalvis al final de la via, bastant tard ja, doncs son les 8 de la tarda.
El descens el comencem bé, però enlloc de baixar pel segon barranc, flanquejem a la dreta per una traça prou evident però enganyosa, que ens va allunyant de la pista de Narieda. Afortunadament ens n'adonem a temps i muntanya a través baixem fins la pista.


Ressenya aquí.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Sergi, una via variada i distreta en la que trobes tot típus d'escalada i no pas regalada...
vaja ensurt amb el desprendiment no? la baixada a nosaltres ens va costar moltes voltes amunt i avall enmig d'un sol de justicia...finalment però també el trobàrem

Sergi ha dit...

Es que no se ben bé què va caure.
No ho vaig veure.
Només va tremolar el terra i es va sentir un gran espetec!